xeixa

xeixa f BOT [Triticum aestivum] Varietat de blat conreada tradicionalment i des de temps antics a les illes Balears i Pitiüses. Era un dels cereals que més se sembrava per pastar el pa a les cases i així encara es recorda al camp eivissenc. El blat xeixa ha estat molts anys en desús i el seu conreu ha esdevengut molt marginal i habitualment lligat a uns pocs agricultors o famílies de les illes. A començament del s. XXI hi ha un cert interès per les varietats tradicionals tant de productors com de consumidors que aprecien el producte local, tradicional i/o ecològic, que ha afavorit les possibilitats de recuperar i donar una sortida comercial a aquest blat. Se n’ha vist reactivat, principalment a Mallorca, el conreu, la utilització i la transformació (pa, galetes d’Inca, etc.). A Formentera encara es conrea per a l’autoconsum a diverses finques i a Eivissa es fa en producció ecològica i en alguna petita explotació convencional de tipus familiar. És un blat no gaire productiu, seleccionat pels mateixos agricultors, és a dir, no ha estat millorat genèticament ni es venen híbrids per a la seua sembra, fet que el fa interessant en producció local i ecològica. És molt apreciat per persones que volen fer pa amb un sabor com el d’abans i també s’usa en alimentació de gallines, etc. Es tracta d’un blat de tija molt alta que es pot doblar en la maduració de l’espiga per la pluja o vent tardans, rústic, d’espiga laxa amb arestes molt llargues i obertes en la maduresa (en forma d’X en observar-la des de dalt). El gra és de forma oblonga, amb el solc molt marcat, de color daurat amb tonalitats rogenques i de textura farinosa en trencar-se. És un blat dels anomenats de gra fluix, panificable, amb un rendiment de 800 a 2.000 quilograms per hectàrea en secà. València i Catalunya són llocs on probablement també es conreava. Se sembra preferiblement de desembre a gener, encara que també es pot fer des de novembre fins a febrer. Les sembres tardanes no solen ser tan productives però sovent el camp està més net de plantes silvestres i s’obté un producte més net d’altres llavors. A les Pitiüses el procés tradicional de neteja del blat es fa submergint el gra en una tina amb aigua, es descarta allò que sura més (palletes, arestes, llavors d’adventícies, grans dolents, etc.) i allò que cau al fons (pedretes). Seguidament es passa l’aigua i el blat per un sedàs, la pols i la terra se’n van amb l’aigua i el blat ja net queda retengut pel garbell. A continuació es deixa assecar al sol i a l’aire. Aquest procés es fa a l’estiu per aprofitar el temps assolellat i sec. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments