vénda

vénda f LING/GEO Divisió territorial antiga dels quartons i posteriorment de les parròquies que perviu a les illes Pitiüses. La paraula vénda (amb aquest accent diacrític tancat, per no confondre-la amb l’acció de vendre) surt definida al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: “Partida dels antics quartons i de les actuals parròquies d’Eivissa”. Prové d’una derivació vulgar del llatí clàssic VICES, que té el sentit d’‘alternança’, que també ha donat a l’italià la paraula vicenda, que vol dir ‘tanda, alternativa’. Aquest és el sentit inicial que va tenir aquesta paraula en el català d’Eivissa i Formentera, quan feia referència al torn de treball, a una tanda de feina: la vénda de la collita, de la vigilància, de treure sal… Joan Marí Cardona l’explica documentada l’any 1650, en una referència a “quatre hòmens de la vénda d’una guarda del torrent de Cala de Bou” en un document de l’Arxiu de Protocols d’Eivissa; és clar que la primera finalitat de l’ús de les véndes va ser la defensa, ja que al s. XVII hi havia a les Pitiüses perill continu d’atac i s’havien d’organitzar, per torns, grups de vigilància. Va ser més endavant quan aquesta paraula es va anar generalitzant i passà a aspectes d’organització civil i eclesiàstica —seguint també Marí Cardona, en aquest darrer àmbit els primers documents que esmenten les véndes són del s. XVIII. Ja l’arxiduc Lluís Salvador explicà a Les antigues Pitiüses que “els habitatges figuren distribuïts en diverses zones o comarques denominades véndes”. Per la seua banda, Isidor Macabich observà en alguns articles de caire lingüístic que aquesta paraula tenia usos quotidians: p. ex. quan rellevaven la mula d’una sénia solia dir-se: “ara s’altra vénda”, i que també es parlava de vénda quan entrava un nou torn de treballadors a extreure sal de les salines. Per tant, la vénda passà a fer referència a una divisió territorial feta a efectes pràctics, per encarregar-se d’algun tipus de tasca per torns d’un determinat territori; no eren, en el seu origen, inamovibles, encara que posteriorment els seus límits quedaren fixats. Un exemple ben aclaridor esmentat també per Marí Cardona fa referència al fet que durant l’edificació de l’església de Sant Josep, l’any 1730, es va fer una divisió en véndes que no eren les originàries del quartó, en nombre de sis, perquè pogués treballar-s’hi els sis dies laborables. D’altra banda, també estan documentades concentracions “temporals” de véndes per a una collita, o per a la recaptació de fons per fer ampliacions o altres reformes dels temples parroquials. L’ús de vénda com l’extensió territorial que ha arribat al s. XXI s’explica perquè cada quartó i cada antiga vicaria tenien véndes pròpies, coincidents amb una zona determinada i els habitants que hi vivien, dedicats a una d’aquestes feines específiques. El lingüista Joan Coromines i Vigneaux dedicà diversos textos a explicar l’origen i el sentit d’aquest mot i ja l’any 1964, al Boletín de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma, i després (1965) a Estudis de Toponímia Catalana, va traçar les diferències entre les paraules venda com a ‘acció de vendre’ —amb e oberta— i vénda com a ‘torn, tanda’. Diu Coromines en aquest article que al Baix Empordà, terra de Guillem de Montgrí, partícip en la conquista d’Eivissa del s. XIII, vénda també té aquest sentit de ‘tanda’, i també a la vall de Sóller. Acaba Coromines explicant que després de l’esfera eclesiàstica l’ús de vénda s’eixamplà a la vida general, com a divisió territorial aplicable a tothom i a tota mena d’activitats i comenta, literalment, que “La influència de l’Església ha estat fortíssima en tot temps a Eivissa: qui no ho sap”. Tant al municipi de Sant Joan de Labritja com a Formentera les véndes tenen consideració administrativa oficial. Per tal de no perdre la riquesa toponímica i els límits d’aquesta divisió territorial pitiüsa, la Conselleria de Cultura del llavors Consell Insular d’Eivissa i Formentera encarregà l’any 2003 al geògraf Josep Antoni Prats, amb la col·laboració del delineant J. F. Soriano, l’elaboració del Mapa de véndes d’Eivissa i Formentera, del qual sortí l’any 2008 una edició revisada. [JAR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments