tonaire

tonaire m 1 PESC Com la solta, el tonaire, és un ormeig de parada amb unes característiques diferents, atès que el peix que s’hi pretén agafar és més gran i potent, per la qual cosa està fet amb fil de cànem del número 6 o 7. La tela o cel va embegut damunt l’armatge en una proporció d’1/3. L’embegut té com a objectiu que el peix pugui quedar embolicat amb la xarxa, d’altra manera la tela queda massa rígida i el peix hi topa però no s’hi queda agafat. Els punts de calada del tonaire són els mateixos que els de la solta, igual que la manera de calar-lo, acabant ambdós en una espiral anomenada revolt. S’aconsegueix mantenir aquesta forma mitjançant una sèrie de pedrals més grans, amarrats a uns calaments llargs que permeten perllongar-los i que s’estenen en forma de radis, anomenats guardians. [APC] 2 LING Aquesta paraula, segons Joan Coromines provinent del mossàrab, es pronuncia tonaine en alguns indrets de les Pitiüses. En altres llocs de parla catalana es diu tonaira, en femení. [MCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments