titònids

titònids m pl ZOOL Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes formada només per 16 espècies, totes rapinyaires nocturns. A Eivissa i Formentera es coneixen comunament com a olibasses (olibassa ).

Són de mida mitjana amb la coa curta i les ales allargades. Es caracteritzen per tenir el cap gros, amb la cara en forma de cor i els ulls negres i menuts. Tant el bec com les urpes tenen forma ganxuda. Les potes són robustes i llargues, amb quatre dits coberts de plomes. Tot el seu cos és esquitxat de petites taques fosques, amb el dors marró daurat i el ventre blanquinós. Els mascles són més petits que les femelles mentre que els individus joves presenten coloracions més fosques. Poden girar el cap fins a 270 graus. El seu plomatge suau fa que el seu vol sigui pràcticament silenciós, la qual cosa els permet apropar-se a les seues preses sense que se n’adonin. Són de costums nocturns o crepusculars, per la qual cosa tenen l’oïda i la vista molt desenvolupades.

Poden viure en hàbitats tan diferents com boscos o nuclis urbans. Viuen sols o en parella. Tenen una dieta variada, mengen sobretot petits mamífers rosegadors i també insectes o altres aus. Solen empassar-se les preses senceres o en trossos grans i posteriorment regurgiten les restes que no poden digerir (ossos, pèls, plomes, etc.) en forma de bolles allargades anomenades egagròpiles. L’anàlisi d’aquestes restes permet determinar el tipus de dieta que segueixen; a més, és fàcil saber si nien en una zona per la gran quantitat d’egagròpiles que deixen al voltant. Es reprodueixen quan les condicions alimentàries són idònies i la seua posta varia entre un i set ous. Per niar, trien llocs tranquils com coves, edificis abandonats o penya-segats. Les femelles incuben els ous i els mascles proporcionen aliments als pollets; una vegada nascuts els petits, ambdós progenitors en tenen cura.

L’únic representant d’aquesta família present a les Pitiüses és l’olibassa (Tyto alba) que fa niu en indrets com el Parc Natural de ses Salines.

A les Pitiüses hi ha moltes supersticions referents a aquesta au: es deia que cridava mal averany; així si es veien o se sentien per un camí, la gent mudava de direcció per evitar la mala sort i quan estaven prop d’una casa es deia que durien mala fortuna a la família. Avui en dia, l’olibassa es veu amb millors ulls i fins i tot és la coneguda mascota del concurs de cultura popular per a centres d’ensenyament mitjà Eivissàpiens. [VPS]

Descàrregues

Col·laboradors