tenis (o tennis)

tenis (o tennis) m ESPORT Joc consistent a enviar una pilota mitjançant una raqueta a l’altre costat de la pista, dividida per una xarxa; la pilota és tornada per l’altre jugador abans de botar o bé després de botar una vegada. Es pot jugar entre dos jugadors o entre parelles. El primer reglament d’aquest esport fou establert el 1877 en disputar-se el primer Torneig de Wimbledon. A les illes Balears es començà a practicar en la dècada dels anys vint del s. XX. Les primeres pistes de tennis que es construïren a Eivissa foren les d’algun hotel que s’inauguraren en la dècada dels anys trenta, com la que pertanyia a l’Hotel Portmany, situada a la plaça d’Espanya del poble de Sant Antoni de Portmany. El 1949 el Frente de Juventudes va inaugurar un camp d’esports a l’esplanada del Portal Nou, que a més de bàsquet i volei també permetia practicar-hi el tennis. L’any 1952 un grup d’entusiastes d’aquest esport, militars i funcionaris decidiren la fundació del Tennis Club d’Eivissa, i tot seguit la Federació Nacional de Tennis n’aprovà la constitució. La directiva era formada per José Cruz Carrasco, president; Jacinto Boza de Blas, vicepresident; Alberto Ballesteros Oñate, secretari; Bartomeu Marí Tur, tresorer, i Jaume Mauri Corbella, Antoni Marí Viñas i Andrés Brage Brotons, vocals. El president fou proposat pel prestigi que tenia com a notari i aviat s’inicià en aquest esport. L’Ajuntament d’Eivissa cedí al club uns terrenys situats a la banda de migjorn del solar en què en un futur s’havia de construir l’Institut Santa Maria. Allí aixecaren dues pistes, vestidors, bar i pista de ball. Les obres tengueren un cost d’unes 60.000 PTA, que foren pagades íntegrament pel centenar de socis que formaven el club i amb una petita subvenció del governador civil de 4.000 PTA. Des de llavors desenvoluparen una important activitat, amb la participació en els programes de les festes patronals, campionats insulars, etc., activitats que alternaren amb altres de caire més social com balls. També per afavorir l’esport varen cedir les seues pistes a diverses entitats amb la finalitat de fomentar aquest esport, com el Frente de Juventudes o el Club Recreativo Juvenil. A començament dels anys seixanta, les pistes i el local social del Club passaren al recinte del Camp Municipal d’Esports, a la hisenda de sa Bodega i allí continuen a començament del s. XXI, amb entrada pel carrer de Balears, encara que hagi desaparegut el camp de futbol, substituït pel parc de la Pau. La construcció de les tres pistes i de les instal·lacions complementàries tengueren un cost de 450.000 PTA. Durant aquell període destacaren les celebracions del Torneig José Cruz Carrasco a partir de 1967, el Trofeu Smash o els torneigs interclubs, que es desenvolupaven anualment amb clubs de Mallorca, Menorca i, alguna vegada, de la península. Hi destacaren jugadors com Ventura Catany Costa, Pere Juan Marí, Carles Franch, J. Bonet, Albert Torres Balanzat, etc. Amb la construcció del passeig Marítim, el 1969 entrà en funcionament la zona esportiva, amb pistes de tenis, de bàsquet, piscina i minigolf, que foren gestionades primerament pel Frente de Juventudes i després per altres entitats, encara que de manera molt deficient, i al cap d’uns anys desaparegueren. En aquells moments la majoria d’hotels de nova construcció també disposaven de pistes de tennis i també el golf de Roca Llisa. El 1975 s’inaugurà l’Eivissa Club de Camp , societat esportiva i social que té com a nucli el tennis, amb set pistes, i altres set de pàdel i una d’esquaix. El primer president i animador fou José Cruz Carrasco, que molt de temps abans ja havia fundat el Club Tennis Eivissa. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments