telegrafia

telegrafia f HIST Sistema de comunicació posat en funcionament el 1843 per Samuel Morse, que emprava impulsos elèctrics segons un codi de punts i ratlles.

El telègraf arribà a Eivissa el 1860 quan es va establir una primera línia telegràfica submarina que enllaçava Xàbia (Alacant) amb cala Vedella i d’allí passava de manera aèria fins a la ciutat d’Eivissa i després continuava cap a Sant Llorenç de Balàfia i pel conegut com camí des Fil (Fil, camí des ) arribava a sa cala de Sant Vicent i d’allí, altra vegada de manera submarina, es dirigia a Santa Ponça (Mallorca). Posteriorment s’establí la línia entre Mallorca i Menorca, que arribava fins a Barcelona, enllaç que es completà el gener de 1861. L’estesa de la línia s’accelerà amb motiu del viatge que la reina Isabel II va realitzar el setembre de 1860 a Mallorca. Una segona línia es va estendre el 1871 entre Xàbia i cala Molí. Finalment, cap a 1890 es va instal·lar un nou cable, que també sortia de Xàbia però que ara arribava a Porroig. Aquestos cables, a més de donar servei a Eivissa, també s’empraven per al servei de Mallorca amb el continent, complementari de l’altre, que a través de Menorca arribava a Barcelona.

El 1919 es volia reparar el cable de cala Molí que l’àncora d’un vapor havia romput temps abans; sembla que mai no tornà a funcionar. El cable de Porroig es va rompre durant la Guerra Civil Espanyola i mai més no fou reparat, per la qual cosa la comunicació d’Eivissa amb l’exterior es feia via Mallorca. L’any 1902 es realitzaren diverses proves de telegrafia sense fils entre Xàbia i el puig Pelat, vora cala Vedella.

El primer cap de telègrafs del qual es coneix el nom és el mallorquí Antoni Vidal, que el 1893 ocupava aquest càrrec. En aquells moments, la central telegràfica i l’estafeta de correus es trobaven a la plaça de l’Ajuntament, cantonada amb el carrer del General Balanzat. El 1898 fou designat cap de l’estació d’Eivissa Josep Cardona Tur, germà del bisbe de Sió, que abans havia ocupat destins a Maó i Felanitx i que el 1916 passà a Palma com a cap provincial de telègrafs, fins al 1919, que es jubilà. El 1915 l’oficina de telègrafs passà al passeig de Vara de Rey, a un local amb accés també pel carrer de Vicente Cuervo, que havia fet construir el pintor Narcís Puget Viñas. Correus també passà a Vara de Rey, però a un local separat. El 1916 el cap de telègrafs era J. González Baidal, que aviat fou substituït per Josep Soriano Morell, que ocupà de manera interina aquest càrrec diverses vegades. El 1917 arribava com a cap de telègrafs Josep Zornoza Lloret, que ocupà el càrrec fins a la seua jubilació.

El 1923 es va establir la línia submarina entre la platja de sa Trinxa, a ses Salines d’Eivissa, i la platja de Tramuntanta, també vora ses Salines de Formentera; l’oficina es trobava a la plaça de l’Església de Sant Francesc Xavier i el responsable de l’estació telegràfica fou durant molts d’anys Antoni Juan Ferrer “Pujada”.

Quan a la darreria dels anys cinquanta es jubilà Zornoza, ocupà la prefectura de telègrafs el mallorquí Francesc Florit Togores, fins a 1967.

El més de juny de 1953 s’inaugurà l’estació telegràfica de Sant Antoni de Portmany, en un local de l’edifici de l’Ajuntament, que compartia amb correus, al carrer del Bisbe Cardona; el cap d’oficina fou durant molts d’anys Josep Sala Cardona “Llucià”.

A Santa Eulària des Riu no hi havia línia telegràfica i el 1960 s’inaugurà l’oficina integrada de correus i telègrafs al carrer de Sant Vicent, dirigida per Miquel Planells Ramon.

El 1971 es creà l’oficina integrada de correus i telègrafs a Sant Josep de sa Talaia.

La necessitat de poder disposar d’un edifici suficient per a correus i telègrafs a la ciutat d’Eivissa va fer que el 1964 l’Estat compràs un solar de l’antiga hisenda de sa Creueta, entre els carrers d’Isidor Macabich, de Madrid i de l’Arquebisbe Cardona Riera, on també s’ubicaria la Delegació del Govern i la comissaria de policia. El projecte d’edifici es presentà el 1967 i s’iniciaren les obres. Correus i telègrafs tenia l’entrada pel carrer de Madrid. El 1968 el cap de telègrafs era Ramon Carbó Boné, i ho fou fins a la seua mort el 1970 en accident durant una visita d’obres al nou edifici. La inauguració de la nova oficina de telègrafs, el 1971, coincidí amb la designació de Joan de Déu Bueno Guasch com a cap.

El 1960 el servei telegràfic submarí deixà de funcionar, substituït per la radiotelegrafia. El 1985 es va produir la fusió dels cossos de correus i de telègrafs en un únic organisme i a causa de l’aparició de nous sistemes de comunicació, els primers anys del s. XXI va desaparèixer el servei de telègrafs. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments