taronger

taronger m BOT [Citrus aurantium subespècie dulcis o Citrus sinensis] Arbre perennifoli de la família de les rutàcies, originari del sud-est d’Àsia (de l’Índia a la Xina) i domesticat pels xinesos, fou introduït a occident posteriorment al taronger agre, probablement cap al s. XV. Es tracta d’un arbre de copa espessa, frondosa i de forma arrodonida que normalment arriba fins als 8 o 10 m d’alçada. Les arrels fan ramells superficials en cerca de l’aigua de reg, per això no convé llaurar o cavar els tarongers si existeix perill de trencar el sistema radicular. Presenta una soca recta d’alçada variable, amb ramificacions espinoses. L’escorxa de soca i branques presenta una coloració grisenca, pocs trencaments i aparença en general contínua i uniforme. Les branques joves són de secció més anguloses. Les fulles són verd fosc, d’entre 7 i 10 cm de llarg, persistents, ovalades i acabades en punta, amb el marge lleugerament carenat, amb el pecíol alat i eixamplat, i si es trenquen i es tasten o s’oloren no fan gust amargant com el taronger agre. Les flors són blanques, de fragància intensa i molt aromàtiques, més petites que les del taronger agre. El fruit és un hesperidi de color daurat, taronja o lleugerament rogenc. La seua forma és globosa, esfèrica, oval o lleugerament en punta. La pell presenta rugositat suau, és gruixuda i tanca una polpa comestible sucosa, abundant, amb grau variable de dolçor i acidesa. La polpa està constituïda per un nombre de grills que oscil·la entre 7 i 12, que segons les varietats contenen alguna llavor (entre una i tres, normalment). A vegades no tenen cap llavor. Per al seu conreu necessita sòls ben drenats, rics i argilosos, llocs arrecerats del fred i el vent, ja que les glaçades el poden malmetre, i d’aigua de reg. A Eivissa es troba als horts o llocs on es podia regar. Els tarongers antics es reconeixen a les Pitiüses pel seu port alt, a diferència de les plantacions més modernes que fan arbres més baixos. Tradicionalment s’empeltava sobre taronger agre o el mateix taronger. El seu ús principal és pels seus fruits comestibles, propietats medicinals i la fusta, que és forta i podia servir per fer eines i mobles. El nombre de varietats de taronger dolç és enorme (nàvel, sanguines, blanques, etc.), la qual cosa permet planificar una plantació que doni taronges durant pràcticament tot l’any. Com a plaga principal a les Pitiüses hi ha la mosca de la fruita i el minador dels cítrics. Els tarongers ja no s’empelten com abans sobre taronger agre per la seua sensibilitat al virus de la tristesa. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments