tapí

tapí m INDUM Calçat sense taló amb coberta de roba o cuiro i una grossa sola de suro —posada entre altres dues de cuiro—, que podia assolir una extraordinària alçada. Documentat especialment des del s. XIV entronca —com les plantofes — amb l’extraordinari impuls donat pels hispanomusulmans al calçat amb aquest tipus de sola, que es remunta a l’època hispanoromana. D’acord amb la importància valenciana en aquest sector, tant a Jaume Roig, al Llibre de les dones, com a Francesc Eiximenis, a la seua obra, es documenta que els portaven amb escarpins de vellut blau o en polaines —tocant només “de punta” en terra—, respectivament (cap a 1460 i 1499). I de la seua gran acceptació deixa constància el fet del seu descens a altres estrats de la societat, malgrat la prohibició d’una pragmàtica de 1515. Quan eren de luxe es folraven de seda, preferentment de vellut, tal com ja es comprova en els protocols notarials més antics conservats a Eivissa, de començament del s. XVII. Al llarg del segle esmentat es té constància d’exemplars de vellut morat o vermell, en alguna ocasió amb guarnició d’argent per a les capes més altes de la població, p. ex.: APE, Bermeu, 1614-1619, f. 80v.: “uns tapins de vellut vermell mot usats” (“vila damunt”). Aleshores, segons Puiggarí, qualificaven les dames les seues calçes de seda vermella, acompanyades de sabates de ras del mateix color, o blau, xinel·les de marroquí groc, marró o morat, sense perjudici dels tapins, que servien per anar al carrer. Potser que les Reials ordinacions de la Universitat d’Eivissa, de 1663, deixin testimoni dels tapins masculins, com a premi als que millor disparassin les armes, de manera semblant a com succeïa amb certs teixits de seda i altres “joies”. Així, podria tractar-se d’uns del pocs exemples de tapins masculins, més habitualment mencionats en castellà com alcorques o pantufos i amb els quals els homes podien simular més altura, per més que no arribassin mai a les exageracions dels tapins femenins. Tapins moriscos. Tant en relació amb l’impuls esmentat donat pels hispanomusulmans a aquest tipus de calçat, com amb el dit premi als que millor disparassin les seues armes, sembla trobar-se el registre d’uns tapins moriscos en l’inventari d’un “sergent Reformat”, mort a Eivissa l’any 1714 (APE, N. Riera, f. 155v.), quan la moda francesa ja anava acabant amb el seu ús. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments