talaia

talaia f TOPON Genèric molt freqüent en la toponímia de les Pitiüses que sol designar el puig més elevat d’una contrada. També les elevacions més importants, tant d’Eivissa com de Formentera, reben el nom de talaia. Segons Joan Coromines, és una paraula d’origen àrab que significa ‘sentinella diürn’ i per extensió l’indret elevat on es posava el talaia. Sembla que té origen àrab, de talayik, plural de talika, ‘sentinella’. [PiB]

Descàrregues

Col·laboradors