segó

segó m CULT POP Pells de blat mòltes que se separen de la farina amb l’ajut d’un sedàs i que es donen com a aliment a les gallines, als porcs i a altres animals. Generalment es prepara mesclat amb aigua calenta a l’hivern i freda a l’estiu, formant una pasta que s’anomena ensegonada o ensegonat. Tradicionalment el segó també s’utilitzava, una vegada bullit, per fer caure el pelussó dels fils que s’havien de teixir i perquè estiguessin més tensats i, principalment, per preparar diferents remeis medicinals. D’una banda, se’n podien fer infusions per curar el constipat, mesclat amb aigua i altres productes naturals com les pelletes de pi tendre, romaní, estepa blanca, frígola, pell de taronja, mel... i, de l’altra, també se’n feien diferents pegats per curar la tos, escalfant el segó amb greix de porc fos o bé bullit amb vinagre i embolicat amb un trosset de tela per aplicar-lo damunt el pit. [SCT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments