romancer

romancer m LIT Conjunt dels romanços d'una literatura.

En un principi era un gènere exclusiu de la literatura castellana, però amb el temps, altres literatures també l'adaptaren.

Els romanços són poemes narratius cantats, en versos de set síl·labes i de rima assonant en els versos parells. Se solen classificar en romanços vells (tenen el seu origen en l'edat mitjana) i en nous o artístics, posteriors al s XVI. És un gènere ben vigent encara a les Pitiüses.

Els romanços pitiüsos —com tots el de l'àrea catalana— poden ser de tres tipus: a) antics, que solen procedir del romancer francès o occità, com és el cas de “La presó de Nàpols” (“de Lleida” en les versions del Principat); b) d'influència castellana, com és el cas d'“En Rodriguet”, que narra fets de la jovenesa del Cid, i c) els romanços pròpiament catalans, nascuts a la nostra àrea lingüística i cultura, com “Ses germanes captives” o els relacionats amb la vida d'algun sant.

El principal recopilador del romancer pitiús és Isidor Macabich, que l'any 1954 publicà Romancer tradicional eivissenc, amb vint-i-cinc romanços, dels quals onze ja havien estat publicats en el Romancer popular de la terra catalana (1893) de Marian Aguiló, en què ja figuraven com a eivissencs. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments