reliquiari

reliquiari m HIST/CULT POP Objecte destinat a la custòdia i a l´exposició a la veneració pública de la relíquia d´un sant. Des del s I, se´n coneixen diverses tipologies i generalment estan elaborats amb materials nobles: or, argent, ivori, cristall, etc. L´església parroquial de Santa Maria d´Eivissa, seguint la tan estesa devoció medieval a les relíquies, ben aviat degué proveir-se´n. Al primer inventari conegut, del s XIV, ja s´esmenta un reliquiari (segurament un armari), dins del qual es guardava “una caxa ab moltes relíquies”, així com “la Santa Vera Creu dins una pesa de crestayll”. El 1588, Pere Sunyer, tramès a Roma per la reverenda comunitat de preveres i la Universitat, portà d´allí nombroses relíquies, per a l´ornat de les quals la Universitat determinà esmerçar el 1594 la quantitat de 50 lliures “per obs de fer un reliquiari” que havia de mostrar les armes de la institució. Especial esment mereix, per la seua significació històrica, l´arribada l´any 1644 des de Càller (Sardenya) de la relíquia de sant Bastino, de mans d´uns ermitans de Sant Pau que anaven cap a Espanya, qualificada de providencial i miraculosa en el seu temps. Aquestos darrers foren tramesos pel vicari general i la Universitat una altra vegada a Càller, per suplicar a l´arquebisbe una relíquia per a Eivissa: els concedí gran part del cap del sant i altres ossos i també dels seus companyons màrtirs. A partir de llavors se li féu una gran festa anual a càrrec del comú. També hi hagué relíquies insignes de sant Cèsar, sant Vicent Màrtir, sant Jordi, sant Sebastià, etc. El bisbe Felipe González Abarca ordenà obrir el 1817 un “Expedient” i, trobant “estar suficientment provada la identitat i autenticitat” de les relíquies existents aleshores a la Catedral, manà que es milloràs el bagulet reliquiari, es fessin dos braços platejats per a les de sant Bastino i sant Vicent Màrtir i s´exposassin als fidels en un dels altars. No manquen a Eivissa diversos exemples de reliquiari, malgrat les pèrdues sofertes al llarg dels temps, sobretot a la Guerra Civil, gairebé a tots els temples de la diòcesi. Se n´han de destacar per la seua antiguitat, valor històric i artístic els que segueixen. Santa Església Catedral: la santa espina (s XIV?), de cristall de roca tallada i plata daurada, el 2008 incomplet, malmès i sense la relíquia de la corona de Crist que li donà nom; fou de singular devoció i s´utilitzà en diversos rituals litúrgics propis de l´església parroquial de Santa Maria, descrits ja des del s XVIII; lignum crucis (s XVI), de plata repussada i daurada, obra gòtica de transició amb detalls renaixentistes que mostra dos grans fragments de la creu de Crist; la relíquia que conté deu ser la mateixa esmentada al dit inventari del s XIV i ja s´usava el 1423 per beneir les fonts, impetrar pluja, conjurar tempestes, beneir campanes, etc.; dos reliquiaris d´altar de plata repussada i peu de fusta policromada (s XVIII); capseta-pectoral de plata repussada, amb diverses relíquies (s XVII); creu pectoral d´àgates, del bisbe de Sió, Jaume Cardona Tur, amb fragment del lignum crucis (s XIX); etc. Monestir de Sant Cristòfol: imatge processional del patró de Vila, sant Vicent Ferrer (s XVII) de fusta tallada, daurada i policromada, amb reliquiari de plata i vidre al pit. Parròquia de Sant Josep: lignum crucis de plata repussada en el seu color, fina obra napolitana de mitjan s XVIII; dos reliquiaris de bronze (s XVIII). Parròquia de Sant Antoni: reliquiari pectoral de plata (s XVIII) amb diverses relíquies de sants. Parròquia de Santa Creu: lignum crucis, de plata repussada i daurada, obra de mitjan s XX. Parròquia de Santa Gertrudis: reliquiari contemporani de plata per contenir la relíquia d´un fragment de roba de la santa titular portat de Roma el novembre de 2007. Amb el nom de relíquia es coneix també una petita figura en forma de cor, peixet, rombe, bosseta, etc. tan petit com un cap de dit, fet de tela noble, a manera de coixinet, brodat delicadament i coronat d´un floc, farcit o bé amb uns “evangelis” o text extret dels sants Evangelis, o bé amb una oració-benedicció d´algun sant. Era comú fins no fa gaires anys que aquestos objectes d´invocació de la protecció sobrenatural es penjassin a la robeta dels infants quan es treien per primera vegada de casa per tal de dur-los a l´església a batiar. Les mares monges canongesses agustines del monestir de Sant Cristòfol de Dalt Vila eren les pacients artesanes d´aquestes “reliquietes”. [FTP] La devoció popular prest atribuí virtuts benèfiques als objectes que havien estat en contacte amb persones o coses de caràcter sagrat. Ja als primers segles del cristianisme es coneixen reliquiaris, els quals, exposats sobre el pit, penjant del coll, de la cinta de cintura o dels rosaris, eren uns dels signes religiosos més evidents que varen arribar a conformar una de les manifestacions més importants de l´esperit catòlic que dominà la societat espanyola del Renaixement i especialment del Barroc. Així ho demostra la documentació notarial eivissenca d´aquell darrer període i posterior, amb exemplars que normalment es duien de plata o d´or, coneguts també com joies (joia ) (p ex: 1873: “una joya o relicario de oro, valorado en ciento quince pesetas”). Així, en aquest sentit, un reliquiari és generalment una peça amb vasa de metall, amb una o dues vidrieres per allotjar relíquies o (amb amplitud de criteri) imatges sagrades, guarnició, ansa i reansa (p ex: 1776: “un llavero con quatro llaves y un relicario en dos vidrios de plata”). Els reliquiaris solen mostrar l´espai repartit en diferents compartiments dividits per envans de cartó, pergamí o paper daurat, que simulen ser labor metàl·lica de filigrana; cada un d´aquestos compartiments conté una petita relíquia i un filacteri amb el nom del sant al qual pertany, com el ja esmentat reliquiari de l´església de Sant Antoni de Portmany. Per l´abundància de reliquiaris embotint agnus de cera (Æ agnus-dei), el contengut va passar a denominar el continent (p ex: 1797: “Un Llavero con tres agnus de plata; Quarton de Pormany”). [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments