regiment

regiment m HIST

Es consideren regiments les diverses formes que va adoptar la Universitat d'Eivissa per regir-se políticament durant la seua història, tant en les seues funcions bàsiques com en la multitud d'oficis amb què es va anar dotant al llarg dels segles (mostassaf, clavaris, obrers, formenters, albitriadors, etc.). Cal dir que l'esmentat regiment de sac, de 1454, anomena tres regiments anteriors (franquesa, pragmàtica i concòrdia) que coincideixen amb el nombre de regiments que es coneixen anteriorment (1299, 1385 i 1394), però s'ha de matisar que els documents originals d'aquestos privilegis, sempre atorgats pel rei, mai no posaven cap nom. Per això, historiogràficament s'ha considerat el primer regiment conegut de 1299 com el de franquesa.

S'hi establien les directrius bàsiques de l'elecció dels jurats, com a òrgan de govern col·legiat de la Universitat, amb els prohoms assessorant els batles en l'elecció dels jurats i altres aspectes. Com que els representants dels prohoms eren els mateixos jurats, aquest regiment va consagrar l'oligarquia econòmica en el poder polític. Aquest regiment patí nombroses modificacions sense ser anul·lat, sobretot la dècada dels seixanta del mateix segle, quan ja es varen repartir els tres jurats entre les tres mans (major, mitjana i de fora), i el Consell General es va reglamentar limitant-ne els assistents: només hi podrien accedir disset prohoms de la vila (entre la mà major i la mitjana), vint forans, els deu consellers i els tres jurats: en total cinquanta membres per al Consell General).

Aquestes modificacions causaren a final d'aquella dècada no pocs enfrontaments, essencialment entre la mà major i la mitjana, pel control del Consell General i la Juraria , conflictes que varen amenaçar seriosament de trencar la convivència, amb l'afegit dels interessos d'alguns particulars, que s'hi mesclaren. Tot plegat, apropa molt el període 1365-1369 d'Eivissa a les lluites que durant la segona meitat del mateix segle tengueren lloc a molts municipis d'arreu d'Europa. Formalment la Universitat havia tendit cap a una certa obertura de la participació política dels estaments menors i a un trencament de l'hegemonia de la mà major, però en el fons aquestes lluites vertaderament amagaven el control dels ressorts polítics i econòmics.

El regiment de 1299, tot i les modificacions que l'afectaren essencialment, va estar vigent fins a 1385, quan un nou regiment va introduir nous factors per garantir una representativitat més àmplia i mesures antioligàrquiques. Aquest regiment va oficialitzar sis cinquantenes rotatives per formar els consells generals que havien de triar els candidats a jurats, que serien escollits a la sort. L'ús de la sort en l'elecció dels càrrecs, per tant, no es pot datar només des de l'inici del regiment de sac. Després de petites variacions l'any 1390, davant uns incerts aldarulls socials, el 1394 el rei va atorgar un nou regiment que obria els consells generals a la participació oberta de tota la vila, de manera que eliminaven d'un sol colp les cinquantenes.

Els habitants del camp, diversament, hi acudien ordenadament amb el quartoner i tres prohoms més de cada quartó, contrastant amb les formes assembleàries dels habitants de la vila. No se sap quan de temps va estar vigent aquest regiment, en qualsevol cas fou molt poc, perquè a principi del s XV ja tornaven a aparèixer les cinquantenes, en la que era probablement la reinstauració del regiment de 1385. Un llarg període de calma institucional durà fins a l'any 1454, quan el ja anomenat regiment de sac consagrà l'atzar com a forma d'escollir tots els càrrecs, no només els més importants. De fet el regiment de 1454 fou el vigent durant molt de temps, amb modificacions com la de les ordinacions de 1663, per adaptar la llista dels noms insaculats a la baixada demogràfica a conseqüència de la pesta de 1652.

El nombre de bosses per oficis s'havia multiplicat fins abraçar-los tots, fins els més petits, i el rei es reservava explícitament el dret a treure de les bosses els noms que no consideràs adients. Les ordinacions de 1686 varen modificar encara més el regiment, ja que varen desaparèixer els habilitadors, encarregats de triar els noms per a les bosses, la funció dels quals va ser assumida pel governador, i el consell secret es va reduir de tretze a sis. Els regiments mostren una periodització que s'emmotlla als corrents municipalistes del conjunt de la Corona d'Aragó, però adaptant-se a la realitat sociològica de l'illa: és possible, doncs, trobar regiments contemporanis i similars a altres municipis, però mai no són perfectament idèntics.

Aquest sistema de regiments, de fet, anul·la la proposta d'Álvaro Santamaría, la més difosa en molts d'estudis, que sobre els noms que apareixen al regiment de sac i sort fa un paral·lelisme amb els regiments del Consell General de Mallorca, on efectivament porten aquells noms tot i que no hi havia cap relació documental. Es varen crear així uns regiments absolutament falsos que, per exemple, pressuposaven que les cinquantenes d'Eivissa eren una adaptació de la Pragmàtica de Mallorca de 1398 que establia cinc districtes parroquials a Ciutat de Mallorca, quan les cinquantenes eren anteriors i la seua naturalesa prou diferent, ja que no es basaven en una divisió en circumscripcions geogràfiques, sinó estamentals. Arran dels Decrets de Nova Planta de 1714, la Universitat d'Eivissa va desaparèixer i fou substituïda per un ajuntament de tall institucional castellà, de manera que amb ella varen desaparèixer també els regiments basats en la insaculació i les cinquantenes. [JPT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments