racó

racó m TOPON Angle entrant que formen dues parets o altres dues superfícies que es topen; espai comprès entre dues superfícies en la proximitat de llur punt de topada. [DCVB] En la toponímia de les illes Pitiüses, la paraula és sinònima de cala petita. De fet, alguns topònims alternen els dos genèrics, com el racó o caló des Mort . Es tracta d´un mot genèric molt abundós al llarg de la variada morfologia de les costes pitiüses. Només a Formentera, per exemple, els reculls toponímics han consignat més d´un centenar d´indrets denominats amb aquest genèric. De normal, racons i puntes coexisteixen en un mateix indret i comparteixen denominació. És el cas, per exemple, de la punta i el racó de sa Pedrera i la punta i el racó des Banc, a Portossalè ; la punta i el racó de la Xíndria , la punta i el racó de sa Grava, la punta de sa Ruda i el racó de la Punta de sa Ruda, el racó i la punta des Papers , etc. a la Mola, o la punta i el racó des Garroveret , as Cap. Sovent, les raconades tenen el nom de la zona on es troben: racó des Mal Pas, racó des Ras , racó des Cap, racó des Ram , etc. En altres casos, agafen el nom d´algun propietari o personatge popular: racó d´en Pep Miquel , racó d´en Miquel Pere, racó d´en Martí, racó d´en Bonet, raconet d´en Garrigó... Moltes vegades, els racons fan el nom servint-se d´alguna característica o qualitat del lloc en què estan, com en el cas del racó de sa Llenya , as Cap; el racó Roig, a la zona des Ras ; el racó des Jonc, a s´Espalmador; el racó de ses Xalanes , a ses Illetes, etc. D´altra banda, noms com el racó de s´Alga , el racó Negre o el racó Fondo apareixen alhora a distints indrets de l´illa. Solament es coneix un cas a Formentera d´un indret anomenat racó que no es troba en zona de costa. Es tracta del racó de sa Greixonera , a llevant de la vénda de sa Talaiassa. [VFM] A la toponímia de l´illa d´Eivissa es troben també innombrables llocs que tenen aquesta paraula, així Enric Ribes ha documentat 46 topònims amb el genèric racó a la costa del municipi de Sant Joan de Labritja; que passen a 20 al de Sant Antoni de Portmany i 5 al d´Eivissa. Maria Antònia Costa i Carles Torres han recollit 36 topònims amb aquest genèric i 5 amb el de raconet, en el seu estudi inèdit de la toponímia costanera del municipi de Sant Josep de sa Talaia. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments