pistola

pistola f CULT POP Arma petita de foc. Històricament els hòmens han fet servir enginys diversos per a la seua defensa i per resoldre els seus conflictes. Es considera que la vertadera revolució d’aquestos enginys arribà amb la invenció de la pólvora (barreja de salitre, sofre i carbó vegetal) que quan es crema en un espai tancat provoca una explosió. La pólvora, encara que coneguda pels xinesos des del s XI, sembla que no es va emprar per a armes de foc a Europa fins al s XIV, amb el que es podria considerar com el precedent de les pistoles. A partir del s XV es donà una important passa, primer amb la introducció de la clau de metxa o serpentí i després amb tota una sèrie de millores tècniques, ja el s XVI, com la clau de pedrenyal o de sílex, mecanisme semblant en alguns aspectes al que es feia servir amb l’anomenada clau de miquelet, o de “patilla” o espanyola, sistema senzill i de poques peces. Els catxorrillos i pistoles de butxaca es feien amb aquest sistema. Finalment les armes d’espurna o accionades a partir de trossos d’acer incandescents tenen el seu darrer exponent en la clau francesa i presentaven el problema de la humitat que agafava la pólvora, que es va resoldre amb el nou sistema anomenat de clau de percussió. La segona meitat del s XIX es va solucionar el problema de la seguretat de les armes de retrocàrrega, amb el disseny del francès Lefaucheux d’un cartutx format per un cilindre buit de coure, que es convertí en el primer cartutx metàl·lic de la història. El pas següent ja varen ser les armes de repetició, de canons múltiples i de moviment mecànic. Tradicionalment a la pagesia de les Pitiüses hi va haver certa afecció a anar armats, potser derivada de la necessitat d’haver-se de defensar dels continus atacs externs. Alguns dels tipus de pistoles més coneguts i emprats foren el catxorillo , la fluixa o pistola Lefaucheux, la de miquelet o de pany de percussió de molla exterior, o bé la més petita i inofensiva de totes anomenada de ciclista, de senyoreta o matagossos, atesa la seua funció gairebé únicament dissuasiva. Algunes de les armes provenien de fora, però de vegades eren de factura artesanal de ferrers illencs, que demostraren tenir paciència i cura fent, sobretot, catxorrillos i fluixes. Sant Llorenç era el poble que destacava per reunir diverses famílies de reconegut prestigi com a armers, com els Marc, els Armat i els Mosson. La part més delicada de fer era el canó, ja que els defectuosos podien provocar una mutilació o la mort de la persona que disparava. Per al mànec s’emprava fusta, sovent embellida amb plaques de plata o bronze amb gravats de motius vegetals. Fins a final del s XIX es permetia als al·lots portar alguna arma com a senyal d’inici de la vida adulta, habitual també en el context del festeig pagès, la qual cosa provocava desagradables baralles, aspecte que alguns cronistes forasters aprofiten per exagerar els trets violents dels illencs. Era costum que, en cas de presència de la Guàrdia Civil, els hòmens demanassin a alguna dona que els amagàs la seua pistola davall el mantó, ja que elles no eren mai escorcollades per les forces de l’ordre públic. Els trets de les pistoles no eren només senyal de baralla, també podien significar l’acomiadament d’un jove de la casa on estava festejant —aquest tret s’interpretava de forma diferent si era anterior o posterior a la salutació de comiat—, o associat a les festivitats i processons. [CSC]Pistola de gafes Jugaroi fet amb dues gafes d’estendre roba, una d’elles desmuntada, que utilitza garrovins o altres elements com a projectils. Per fer-la, s’obre la gafa sencera i es col·loca, enmig i en falca, la meitat de l’altra amb la seua part interior cap a dalt, al temps que el ferro que la unia passa a servir de disparador. L’altra meitat de la gafa desmuntada es posa damunt de la primera, amb el mateix sentit, però introduint-hi només l’extrem del seu cap més estret, de manera que serveixi com a carregador. En jugar, amb aquest carregador es fa passar el disparador a la ranura interior de la gafa, per col·locar el projectil; així, quan es prem el disparador, el ferro surt de la ranura superior i llança amb força el garroví, el pinyol o el ciuró. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments