peu de cabrit

peu de cabrit m ZOOL

1. [Lepas anatifera, família dels lepàdids, subordre dels lepadomorfs, ordre dels toràcics, subclasse dels cirrípedes] Crustaci de vida fixa, especialment sobre objectes submergits (cascos d’embarcacions), flotants, o també sobre la closca de les tortugues. Presenta el cos dividit en dues parts: peduncle i capítol. La primera és de color bru i la segona, de color blanquinós perquè està protegida per cinc plaques calcàries. La seua longitud arriba als 5 o 6 cm. Es tracta d’una espècie hermafrodita de fecundació creuada. El desenvolupament és indirecte, a través de successives larves nauplis i una larva cipris. Aquesta última es fixa al substrat per les antènules i comença el procés de modificació de les parts del cos. Finalment, l’adult mostra els periopodis transformats en cirrus, que sobresurten de les plaques del capítol. [JCE]

2. [Arca noae, família dels àrcids, ordre dels pterioides, subclasse dels lamel·libranquis i classe dels bivalves] Mol·lusc del grup de les arques caracteritzat per la peculiar morfologia de la seua petxina en forma de barca allargada. Pot assolir els 10 cm encara que normalment en fa entre 5 i 8. Es tracta de l’espècie més gran de la seua família present a la Mediterrània. Les dues valves són iguals: allargades i resistents. La xarnera és formada per un gran nombre de dents de mides reduïdes. Té un gran peu allargat en què es localitza la glàndula que segrega el bissus que li permet adherir-se al substrat. Presenta una coloració molt característica amb el fons beix blanquinós travessat per nombroses línies vermelloses disposades en ziga-zaga. Sovent no es pot apreciar aquesta coloració, ja que solen tenir la conquilla coberta per espècies incrustants. L’interior de les valves és blanc amb algunes taques grogues i marrons. Es pot trobar a diferents tipus de sòls, especialment als més durs com els de graves o roques, i fins a fondàries de 100 metres. És comestible encara que no molt apreciat. [VPS]

Descàrregues

Col·laboradors