pectínids

pectínids m pl ZOOL Família de mol·luscos bivalves de l’ordre dels pterioides i subordre dels ostreoïdeus que reuneix un gran nombre d’espècies, de les quals una vintena es localitza a la Mediterrània. De tots els representants d’aquest grup la petxina de pelegrí assoleix les mides més grans, sense arribar a superar els 15 centímetres; la resta d’espècies solen fer de 5 a 8 cm. La seua copinya no és molt gruixuda i estriada per plecs ben marcats disposats en forma de ventall. Tant la seua morfologia com les seues mides són molt diverses. Generalment una de les valves, la inferior, és més plana que l’altra. Solen presentar coloracions atractives que van des dels marrons als violetes o ataronjats. Tenen un únic múscul adductor senzill situat al centre del seu cos. El peu, amb bissus, és petit. La xarnera pot ser recta o en corba. Tenen les làmines branquials replegades. Envoltant el mantell es localitza una sèrie d’òrgans sensibles a la llum. Són espècies litorals que prefereixen els fons tous, especialment els d’arena. Se solen localitzar a fondàries entre 10 i 100 metres. Per nedar obren i tanquen les seues valves i normalment avancen en la direcció en què s’obre. Quan realitzen aquest moviment enèrgicament poden traslladar-se a velocitats considerables. Són filtradors que, mitjançant les seues brànquies, atrapen les partícules orgàniques en suspensió a l’aigua. Algunes de les espècies d’aquesta família són hermafrodites i altres, com la petxina variada, tenen els sexes separats. A les aigües pitiüses destaquen la petxina variada o estriada (Chlamys varia) i la petxina de pelegrí (Pecten jacobaeus). [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments