patata

patata BOT [Solamun tuberosum] Planta de la família de les solanàcies, originària d’Amèrica. Es tracta d’una planta herbàcia, proveïda d’arrels molt ramificades i fulles d’aspecte compost amb tres o quatre parells de folíols. Presenta tiges aèries i tiges subterrànies, aquestes últimes originen els tubercles o patates, de forma arrodonida i amb presència d’ulls a la pell, fàcilment visibles. Són comestibles i riques en midó. La resta de la planta té un alcaloide verinós anomenat solanina, present també als tubercles exposats durant el creixement a la llum solar (verdosos). Les inflorescències són blanques o rosades. És una planta de climes temperats i freds i li convenen nits fresques per produir bé, encara que les glaçades molt fortes (-2° C) la poden matar. És molt exigent en nutrients i fems, de manera que els pagesos d’Eivissa solen fer rotacions amb cereals i guaret o altres famílies hortícoles menys exigents (evitant altres solanàcies). És un conreu molt important a les Pitiüses, tant en l’àmbit familiar com comercial, per al consum intern. Generalment es conrea en reguiu, en extensions de fins a una ha, encara que s’havien fet collites en secà de patata primerenca (sembra en desembre-gener) a Formentera i Corona, a petits horts familiars. Es pot fer a qualsevol terreny, però els més fluixos són millors ja que no deformen tant la patata com els argilosos. La terra es llaura, es fan els solcs per regar i després se sembra. Alguns pagesos deixen que neixi la patata i comenci el seu creixement sense regar, per evitar putrefaccions. En el moment en què els camps es començaren a regar amb aspersió i per degoteig es va fer innecessari crear uns canals de reg amb els solcs. És necessari femar bé la terra, els millors fems són tradicionalment els de porc (15.000 a 25.000 kg/ha). Se sembra la darrera setmana de desembre i tot el mes de gener. Les patates de segona i tercera collita es van sembrant els mesos successius fins al juny. Així s’aconsegueix una collita escalonada dins la finca i la comarca. Normalment se’n fan dues collites per finca. Les patates es poden conservar bé si s’estenen dalt paper en una habitació fosca, o enterrades amb fulles i terra davall un arbre, ben aïllades de la llum. No es tapen mai amb plàstics. Es prefereix el patató que les patates tallades per sembrar. Es planten a una distància d’una passa (50-60 cm) en solcs de 50 a 70 cm. Les varietats a destacar són la patata eivissenca de pell vermella, carn blanca groguenca, petita, poc productiva i poc conreada, i les nombroses varietats comercials (Desirée, Red pontiac, Arran banner, Arran pilot, Pentland bell, Red craig’s royal, Royal kidney, Picasso, etc.). Es cava per tirar la terra dalt de les plantes i ajudar el desenvolupament dels tubercles, quan les plantes tenen entre 15 i 20 centímetres d’alçada. És habitual segar el camp de patates abans de desenterrar-les, encara que no sempre es fa, ja que no és imprescindible. Una de les pitjors plagues és l’escarabat de la patata, introduïda fa pocs anys a Eivissa, gran menjador de fulles i difícil de combatre. Un dels problemes és obtenir llavor sana, lliure de malalties transmissibles mitjançant els tubercles (virosi, etc.). A principi del s XXI, la Conselleria d’Agricultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera va enviar mostres de patata eivissenca a un centre especialitzat del País Basc per obtenir una llavor de patata eivissenca sana. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments