parra

parra f BOT [Vitis vinifera] Planta de la família de les vitàcies, representada per arbustos sarmentosos i lianes. La parra conreada a Eivissa i Formentera és l’espècie Vitis vinifera, de la qual s’aprofita el fruit: el raïm, per menjar o fer vi. Es tracta d’un arbust de 40 a 70 centímetres de soca, d’on surt un nombre variable de braços. Quan s’emparrala sobre algun tutor natural (savines o garrovers vius) o artificial (estaques, porxades, etc.), pot assolir alçades majors. Les arrels de les plantes de llavor són pivotants, però com que habitualment es multiplica per esqueix, se’n troben plantes amb diverses arrels principals que surten lateralment de l’estaca. Normalment les arrels ocupen els primers 50 cm de sòl més fèrtil, encara que poden assolir profunditats molt majors, i presenten un gran creixement en longitud, per trobar nutrients i aigua. Les fulles són alternes, lleugerament piloses, molt nerviades, lobulades i amb diferents formes segons les varietats. La tija i les branques velles de la parra són llenyoses amb una escorxa rugosa i estriada. Les branques de menys de dos anys (garrons i sarments) són llises i de color marró. El garró és el sarment de l’any passat podat de forma que se li deixen tants ulls com sarments es vol que tregui la parra, normalment un, dos o tres, en funció de la força de la planta. El sarment és constituït per una successió d’entrenusos en nombre variable i d’una longitud al voltant d’1,5 o 2 metres. Les fulles i els fils neixen als nusos, on també s’insereixen els ulls per a properes brotacions. També hi naixeran les inflorescències formades per petites flors pedunculades, normalment hermafrodites. Després de la pol·linització comença el desenvolupament de les baies, d’entre 5 i 30 mm de diàmetre i de forma esfèrica, ovalada o cilíndrica. La pell del raïm pot ser verda, vermellosa o negra i és important en el gust i l’aroma del fruit, ja que la seua presència o no determinarà el color del vi. La polpa és blanca, dolça i sucosa encara que també té nombrosos àcids i compostos aromàtics. Els pinyols (grinyalons) són petits, en nombre d’un a quatre. Les varietats apirenes no tenen pinyols. El gènere Vitis, al qual pertanyen les parres conreades, està constituït per plantes sarmentoses amb fils. Només la parra europea Vitis vinifera i la parra americana Vitis rotundifolia tenen aptituds per al seu aprofitament, especialment la primera té grans qualitats per a la producció de vi, raïm de taula i panses. Existeixen milers de varietats de Vitis vinifera, fruit de creuaments naturals, entre les quals els viticultors han seleccionat les més interessants per a ells. La parra americana és més interessant per ser resistent a la fil·loxera que per les seues aptituds en vinificació. A principi del s XX la fil·loxera (Phyloxera vastatrix) arribà a Eivissa, cosa que obligà els viticultors locals a emprar l’empelt com a millor recurs per protegir-se dels atacs de l’insecte. Les espècies seleccionades d’Amèrica foren Vitis riparia, Vitis belandieri i Vitis rupestris, així com les seues hibridacions entre elles i amb Vitis vinifera, tot cercant patrons adequats als sòls europeus. Els primers patrons introduïts a les Pitiüses foren de Rupestris de Lot, varietat de Vitis rupestris, adequada a sòls argilosos i poc calcaris. Donaren un bon resultat davant la fil·loxera, però mediocre envers la clorosi en els sòls menys favorables. Posteriorment s’hi afegí el creuament de Vitis vinifera amb Vitis belandieri, que s’anomena 41 B, molt resistent als sòls calcaris, que són majoria a Eivissa i Formentera. És freqüent observar els dos patrons als camps, allí on l’empelt s’ha mort i brota el patró. Encara queden també peus aïllats de parra europea, és a dir, susceptibles de ser atacats per la fil·loxera, especialment exemplars aïllats. Algunes de les varietats tradicionals de les Pitiüses són en raïm blanc: palop blanc, mamella de vaca, moscatell, maçanet, grec (per assecar), morsacà (o massacà), blanqueta i valeu. En raïm negre: giró (garnatxa), palop negre, tarongeta, monestrell moll, monestrell fort, ferrana, colló de gall i fogoneu. La superfície de parra a les Pitiüses és significativa, tant en plantacions regulars com en cordons de marges de parcel·la. Les feines agrícoles més importants són la cavada (el febrer es fa un solc a l’alçada de les línies de parra tot tirant la terra cap al centre de la interlínia) i l’aplanada (feina inversa), la poda (el gener o el febrer, es deixen fins a 6 o 7 garrons amb 2 a 5 ulls), esbrostar (el març o l’abril, poda en verd per eliminar els brots dels sarments) i descarregar (després de la recol·lecció es fa una poda parcial per permetre que els sarments de la parra agafin reserves per a l’any vinent). La collida o verema es fa a final d’agost i durant el setembre, segons la climatologia de cada any. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments