panera

panera f
1. ZOOL Nom amb el qual es coneixen els insectes de l’ordre dels dictiòpters blatoïdeus, grup molt antic, primitiu i homogeni, caracteritzats pel seu cos deprimit, aplanat, amb unes potes llargues i espinoses i unes antenes llargues i filamentoses. El pronot és ample i recobreix el cap per la part superior. L’abdomen presenta dos cercs a l’extrem posterior. Tenen quatre parells d’ales ben desenvolupades o reduïdes segons les espècies, fins i tot absents en algunes femelles. Les dues ales anteriors (tegúmines) són fortes i gruixudes i s’imbriquen sobre la línia mitjana —l’esquerra cobreix la dreta— per protegir les ales posteriors membranoses subjacents. El desplaçament per terra sempre és molt ràpid ja que són lucífugues i en veure llum corren a cercar repaire. L’aparell bucal és mastegador; s’alimenten de detritus i substància vegetal morta. Les femelles porten les ooteques còrnies adherides a l’extrem de l’abdomen fins poc abans d’obrir-se els ous contenguts (12-50 per ooteca). Tenen metamorfosi senzilla: dels ous surten unes larves de color blanc i les nimfes, sense ales, són molt semblants als adults. Totes les paneres són d’origen asiàtic i tropical i s’han fet antropòfiles, és a dir, s’han anat introduint a l’hàbitat humà al llarg de la història. Són freqüents a les cuines, magatzems d’aliments, femers i clavegueres. El seu origen tropical es manifesta en el fet de ser termòfiles i higròfiles, per això només es veuen a l’estiu, mentre que a l’hivern romanen amagades a llocs càlids i humids. Poden constituir vertaderes plagues i flagells a les ciutats, restaurants, bars, botigues i cases particulars i són molt difícils d’exterminar i, a més, poden ser vectors de transmissió de diverses malalties en contaminar els aliments. Les dues espècies més conegudes són la panera negra i la panera roja o americana, ambdues de la família dels blàtids. Lapanera negra (Blatta orientalis) pot arribar a fer uns 20 o 25 mm de longitud. Originària d’Àsia, segurament és la d’introducció més antiga, a través d’Àfrica. Presenta un acusat dimorfisme sexual; els mascles tenen les ales reduïdes i no arriben a cobrir tot l’abdomen, no volen i són de coloració més terrosa. La femella té uns curts rudiments d’ales i és de color més negre. Cerca llocs calents com cuines, forns, farineres... És cosmopolita a les ciutats i cases de camp. Lapanera roja oamericana (Periplaneta americana) malgrat el seu nom prové també d’Àsia i ha esdevengut cosmopolita desplaçant l’espècie anterior dels llocs més propers al litoral cap a l’interior. És molt freqüent en vaixells, clavegueres, cuines i banys de les cases. A la ciutat d’Eivissa i llocs costaners ha esdevengut una plaga, sobretot a l’estiu, quan es fan visibles per tot arreu. És més grossa que la negra, 25-35 mm que poden arribar als 40. És de coloració daurada i molt bona voladora, ja que té les ales grosses que recobreixen tota la part superior de l’abdomen. No hi ha dimorfisme sexual. Passen l’hivern amagades en estat adult i surten amb les primeres calors de la primavera. Molt semblant a l’anterior, és lapanera rossa ogermànica (Blatella germanica), de la família dels blatèl·lids; és més petita, 11-12 mm, també de color daurat i el pronot presenta dues bandes longitudinals fosques. El cos és més estret que les anteriors i ambdós sexes tenen ales que cobreixen totalment l’abdomen. És molt comuna a les cuines de bars i restaurants, on troba calor i residus d’aliment dels quals viu. A les illes s’han trobat també altres espècies de paneres que no viuen en contacte amb l’home, així Loboptera decipiens, de la família dels loboptèrids. Viu al camp, davall les pedres o entre els fems dels animals, sovent en grups; no sol viure dins les cases. També és freqüent prop de la mar, fins i tot entre les restes de posidònia. És petita, entre 15 i 18 mm, de color negre llis i lluent i no vola. Dins el gènere Ectobius, d’àmplia distribució mediterrània, es pot trobar E. lapponicus, amb acusat dimorfisme sexual, ja que els mascles són ovalats i les femelles més rodones; les ales arriben fins a l’extrem de l’abdomen; només els mascles volen; el pronot és fosc. Juntament amb E. libidus i E. panzeri, viuen als boscos entre la fullaca i sota les pedres pels camps i camins; són de mida petita, de 6 a 10 mm, viuen de restes vegetals i solen veure’s a l’estiu. El gènere Phyllodromica, també de la família dels ectòbids, comprèn petites paneres, de 5-8 mm, pàl·lides i no voladores que viuen al bosc davall les pedres i entre la fullaca; té dues espècies endèmiques de Mallorca, P. llorentae i P. adspersa, que viuen als pinars. [SRT]
2. CULT POP Cistella de base redona o oblonga, de forma troncocònica invertida, en especial, amb una ansa i dues tapadores i que serveix per tenir-hi pa o dur-hi fruita, roba, etc. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments