pagell

pagell m ICT [Pagellus erythrinus, família dels espàrids, ordre dels perciformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis]

Peix d’aspecte fusiforme que no sol superar els 50 centímetres i que generalment fa entre 20 i 40 centímetres. Té el musell punxegut, amb una boca de llavis gruixuts. Les dents són petites i de dos tipus en funció de la seua ubicació: les davanteres, petites i còniques, i les posteriors, arrodonides i més grosses. Els ulls són de forma ovalada i no gaire grans.

Es caracteritza per presentar una única aleta dorsal i per tenir les aletes pectorals allargades i en punta. La seua línia lateral està ben definida. És de color rosat intens amb reflexos metàl·lics i, a vegades, petits punts blavosos. L’abdomen és blanquinós, les aletes vermelloses i l’opercle, vermell intens.

És una espècie demersal i costanera que a la Mediterrània es pot trobar fins als 200 metres de fondària. Els mesos més càlids s’acosta al litoral mentre que durant l’hivern es desplaça aigües endins. Normalment es localitza a fons tous d’arena o fang, encara que també pot trobar-se a altres tipus de substrat com les roques o les praderies. S’alimenta de crustacis, mol·luscos i peixos de mides reduïdes.

És hermafrodita proterogínic: primer és femella, per convertir-se més tard en mascle. Es reprodueix entre els mesos de primavera i tardor.

Normalment sol anar en grup encara que també se’n poden veure individus solitaris. La seua carn és delicada i molt apreciada. Als mercats els individus grans assoleixen preus considerables mentre que els més petits es venen com a morralla. Es pesca tot l’any per arrossegament, palangres, tremalls o volantí.

Un altre peix poc freqüent a les aigües de les Pitiüses és el pagell xato [Pagellus bellottii, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis], de cos allargat i comprimit, amb mides mitjanes que oscil·len entre els 20 i els 35 centímetres encara que alguns exemplars poden assolir els 60 centímetres. Les dents són afilades, però menudes. És de color vermell metàl·lic amb algunes taques blaves alineades als laterals i les aletes rosades. Té una dieta variada ja que s’alimenta de crustacis, mol·luscos, cucs i peixos més petits. És de costums gregaris i bentònics.

Es pot localitzar a diferents tipus de fons i en un ampli rang de fondàries que van des de pocs metres fins a prop dels 700.

És una espècie hermafrodita proterogínica. El seu període de reproducció va del mes de maig al de novembre i pon una gran quantitat d’ous. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments