nudibranquis

nudibranquis m pl ZOOL Ordre de bavoses de mar de la classe dels gasteròpodes que inclou un gran nombre d’espècies. El seu cos és allargat, tou i, generalment, no sol superar els 10 centímetres. Les espècies més grans poden créixer fins als 40 centímetres. Els exemplars adults no tenen conquilla ni opercle. El seu peu està ben desenvolupat i s’estén al llarg de tot el cos. Solen tenir antenes i uns tentacles sensorials al voltant de la boca. Les brànquies poden tenir diverses formes (llises, en corona, arborescents, etc.) i localitzar-se a diferents zones del cos. El que més crida l’atenció d’aquestos mol·luscos són les espectaculars coloracions que presenten, que inclouen pràcticament tota la gamma de tonalitats existents. Algunes espècies, com els grans Thetys del Mediterrani, tenen el cos transparent i capacitat per emetre llum. De costums bentònics, la majoria passen la seua vida adulta al fons, encara que algunes espècies són pelàgiques. La seua dieta és carnívora i s’alimenten d’altres invertebrats com anemones, esponges, cnidaris, briozous o, fins i tot, dels ous d’altres nudibranquis. Com a conseqüència de la seua alimentació assimilen substàncies tòxiques que els converteixen en verinosos, la qual cosa els permet tenir un eficient sistema de defensa. Expel·leixen una important quantitat de mucus. Normalment són hermafrodites i es reprodueixen entre els mesos de primavera i estiu. Se n’agrupen milions d’ous, no sempre del mateix color que els dels progenitors, en cintes o rams. Pràcticament no tenen depredadors ja que estan dotats de diferents sistemes defensius, però la seua supervivència està molt condicionada per la temperatura de l’aigua i les condicions climàtiques. Es distingeixen quatre grans grups de nudibranquis: els doridacis (Doridacea), els dendronotacis (Dendronotacea), els arminacis (Arminacea) i els eolidacis (Aeolidacea). Les diferències entre aquestos grups són, principalment, per la forma del cos, que pot ser pla, allargat, estilitzat, etc. Alguns dels principals representants de les aigües pitiüses són Hypselodoris elegans, Flabellina affinis, Cratena peregrina i Aplysia fasciata (llebre de mar o dimoni ). Són de costums diürns i normalment durant la nit s’amaguen soterrant-se en l’arena. No tenen interès gastronòmic. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments