nisprer

nisprer m BOT [Eriobotrya japonica, família de les rosàcies] Arbre perennifoli originari de la Xina, de creixement lent, que pot arribar als sis o set metres d’alçada, molt ramificat, de copa arrodonida o cònica, de fullam molt verd. L’arrel és poderosa però no molt profunda, la soca ben recta fins al punt on es ramifica, amb tendència divergent. L’escorxa és pilosa i llisa. Les fulles són molt grans, oblongues, amb les nerviacions poderosament marcades, lanceolades, de pecíol petit, verd fosc a la cara superior i groguenques a la inferior, normalment apareixen a les branques de l’any. Les flors són petites i no molt vistoses, apareixen durant l’hivern en panícules formades a la punta de les branques. A la primavera donen lloc a uns ramells de nispros, que són groguencs o ataronjats, amb forma globosa, pell prima i fàcil de separar de la polpa groga o taronja, de sabor dolç més o menys acidulat molt agradable. Al seu interior hi ha un nombre variable (d’una a cinc) llavors coriàcies, de color marró fosc. És un arbre que s’adapta bé a diferents terrenys, però prefereix els profunds i lleugers. Es pot multiplicar per llavor o esqueix. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments