mosca

mosca f ZOOL Nom comú amb el qual es coneixen diferents insectes que pertanyen fonamentalment a l’ordre dels dípters. Aquest nom genèric engloba espècies de famílies diferents dins del subordre dels ciclòrrafs, que tenen l’aparell bucal xuclador, els que s’alimenten de detritus, o picador, els que s’alimenten de sang. Dins la família dels múscids destaca lamosca domèstica ocomuna (Musca domestica) que habita les cases humanes i és molt comuna els mesos de bon temps; d’uns 8 mm de llarg, cap negrós i cos gris amb bandes negres per sobre, i groguenc per sota, les ales són transparents i grises. És molt prolífica i presenta de primavera a tardor de set a deu generacions; cada femella pon prop de mil ous en dos o tres mesos de vida; és vectora de nombroses malalties infeccioses: pesta, còlera, etc. i, per això, és combatuda amb insecticides. Molt similar és lamosca grisa domèstica (Fannia canicularis), de la família dels fànids, també relacionada amb les construccions humanes i més abundant al medi rural. Lamosca dels corrals (Stomoxis calcitrans) de la família dels múscids és semblant a la domèstica però amb la trompa dirigida cap endavant; amb ella xucla sang de bous, cavalls, àsens i, fins i tot, de l’home. Lamosca verda (Lucilia caesar) de la família dels cal·lifòrids, d’entre 8 i 10 mm de llarg i de color verd metàl·lic brillant, pon els ous sobre la carn en descomposició. Lamosca de la carn (Sarcophaga carnaria) de la família dels sarcofàgids, fa uns 15 mm de llarg, és grisa amb bandes negres longitudinals; és vivípara, les femelles dipositen les larves (virons) sobre la carn en descomposició, sobre cadàvers i ferides i pot transmetre malalties infeccioses. Juntament amb l’anterior, és coneguda també com amosca vironera Calliphora erytrocephala, de la família dels cal·lifòrids, d’uns 10-12 mm de llarg i de color blau metàl·lic, que pon els ous damunt la carn fresca; els virons neixen al cap d’un o dos dies i produeixen un suc que descompon la carn. Semblant és Salemea bolivari, de la família dels sarcofàgids, endèmica de Mallorca, Eivissa i Cabrera. Lamosca d’ase ode poll (Hippobosca equina) és de la família dels hipobòscids, presenta potes llargues, cos groguenc i ales vermelloses, que xucla la sang de cavalls, àsens i bovins, a vegades perd les ales. Lamosca dels femers (diverses espècies dels gèneres Calliphora i Scatophaga de les famílies cal·lifòrids i escatofàgids, respectivament) pon els ous sobre matèria orgànica en descomposició. Lamosca o mosquit del vinagre (Drosophila sp), de la família dels drosofílids, és de mida petita, de color marronenc i acudeix a la fruita en descomposició; és molt utilitzada als estudis de genètica de laboratori. Lamosca de l’olivera (Daucus oleae), de la família dels tripètids, és de color groc ataronjat i una plaga de les olives a tots els països mediterranis. La femella injecta els ous a les olives, les quals cauen abans de madurar. Lamosca de la fruita o mosca mediterrània (Ceratitis capitata), de la família dels tripètids, d’uns 5 mm de llarg és de cos groguenc i presenta les ales tacades; les femelles injecten de 300 a 400 ous en els fruits de diversos arbres mitjançant un llarg oviscapte i constitueix una plaga molt perjudicial estesa per tota l’àrea mediterrània. Lamosca d’escusat (Pericoma sp i Psycoda sp) de la família dels psicòdids, petita, d’aspecte vellutat, és poc voladora; pon els ous sobre l’aigua i apareix immòbil sobre la superfície dels lavabos i dels inodors. També reben el nom de mosques alguns membres de la família dels tabànids, subordre dels braquícers, més coneguts com tàvecs o tabacs en la forma pitiüsa. Per últim, un hemípter homòpter de la família dels aleuròdids es coneix commosca blanca, nom que engloba diverses espècies dels gèneres Bemisia, Aleurodes, Aleurothixus, etc. que tenen una mida molt petita; el seu cos és recobert per una mena de pols blanca i amb un aspecte que recorda les arnes; causa diverses plagues als tarongers i a hortalisses com patates, moniatos, cols, tomates, etc. [JCP/SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments