missa, camí d’anar a

missa, camí d’anar a CULT POP/ HIST És definit pel notari José Sáez Martínez com una institució del dret consuetudinari eivissenc que té les seues arrels en el dret heretat, és a dir, les tradicions de l’esperit i els sentiments populars. És una via amb servitud de pas, que enllaça una o més cases rurals amb l’església parroquial o amb el camí públic que hi duu. L’objecte d’aquest camí és religiós, amb la finalitat de facilitar els serveis religiosos (tals com enterraments, matrimonis, viàtics, baptisme, etc.) i acomplir-los amb la major rapidesa i comoditat possible. Segons la tradició, una via utilitzada per a un enterrament o el pas de mossènyer amb el viàtic quedava subjecta a aquesta servitud de pas. Així el camí de missa presenta amplàries diferents, des de la que permet el pas a una o més persones fins al de carruatges. És característic de la xarxa rural tradicional de comunicacions, amb un poblament fortament dispers i una gran influència de l’església. A causa del seu caràcter, el camí de missa va ser també marc propici per al festeig , l’únic a camp obert i a plena llum del dia. Els dies festius, en sortir de missa major, la gent jove solia ajuntar-se per a una tornada a casa entretinguda, mentre les al·lotes casadores festejaven amb els diferents pretendents per torn, o trams de camí, fins al canvi de lloc; sempre vigilats pels majors, que seguien al darrere. El festeig començava a la sortida de l’església (a Sant Miquel s’havia establert que a partir de la segona de les creus del calvari o via crucis) i acabava en arribar a casa de l’al·lota. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments