mantellina

mantellina f
1. ICT [Gymnurus altavela, família dels gimnúrids, ordre dels miliobatiformes, subclasse dels elasmobranquis i classe dels condrictis] Peix molt semblant a les milanes, però que pertany a una família diferent, la dels gimnúrids. Es caracteritza per tenir un disc més llarg que ample, amb extrems i musell arrodonits. La pell és llisa i de color bru, més o menys clara i una mica pigallada. Els ulls són petits i es troben bastant separats. També difereix de la resta de milanes per presentar la cua molt més curta. És una espècie rara a les aigües pitiüses. [MTR]
2. CULT POP Peça de seda o de randa usada per les dones per cobrir-se el cap. La primera documentació és de 1354 amb motiu de la rebuda de Pere IV en tornar de Sardenya. Les mantellines es diferenciaven essencialment de les toques perquè estaven fetes amb teixits de més cos o de colors diversos, mentre que les toques eren, generalment, blanques o groguenques i es feien de llenç o d’holanda; les mantellines mostraven també diversos tipus de guarniments: torçals i trenes d’or, passamans, rivets, randes d’or, etc. A Eivissa, la documentació de final del s XVII ofereix diversos exemplars de mantellina “de sarja canellada ab un garavato negre”, altres de ras o simplement blanques. També se’n troben de baieta blanca i fins i tot de baieta de Mallorca i guarnides amb cintes de seda negra. De mussolina eren les dues mantellines de la Marina, de 1801, que s’inventariaren juntament amb una altra d’anascot. També d’aquell any daten unes disposicions del bisbe Climent Llocer en virtut de les quals les mantellines, els mocadors o qualsevol altre tipus de coberta servien per tapar els pits de les dones quan entrassin a l’església. De mitjan segle XIX és un inventari practicat a la parròquia del Pilar de la Mola, on queda constància d’una mantellina negra, tipus de peça que es torna a trobar a Eivissa els anys 1845 i 1853, juntament amb una altra de blanca. L’Arxiduc va apuntar que les dones a l’hivern i les més velles també a l’estiu, en lloc de mocador portaven una mantellina que els arribava fins als colzes; peça de roba que el mateix Arxiduc reprodueix de color vermell i guarnició negra al voltant, prenent per model una dona que resava al convent de Sant Domingo; el color vermell sembla tenir els seus precedents en la mantellina d’escarlatí i en les mantellines d’escarlata amb randa de Tramoia que es trobaren inventariades a final del s XVII i a la primera meitat del XVIII, respectivament. El 1943, I. Macabich i J. Tur Riera escrigueren que a les solemnitats religioses i particularment en les processons portant les imatges o en la comunió, les dones abillades amb gonella d’estamenya negra es cobrien amb la blanca mantellina, de fina tela, amb rivet negre, emmarcant el bust; peça que, segons especificaven, encara es trobava en ús. Continuant aquest comentari, Joan Castelló, el 1972, en descriure igualment la gonella, després d’apuntar el faldellí de grana o abrigall, exposava que també usaven la mantellina blanca de tela fina amb un ample rivet negre, però únicament en les processons on les al·lotes solien portar les imatges, funció per a la qual prèviament eren designades portadores pel mossènyer; amb la qual cosa puntualitzava que era un error majúscul imaginar-se una pagesa eivissenca en un ball, per exemple, lluint aquesta peça. La mantellina també s’associa amb la gonella de color, tal com demostren testimonis gràfics de començament del s XX, entre els quals destaquen aquells que mostren el seu ús en les processons. Igual que el mantell, la mantellina és una peça feta en semicercle, semblant a altres que també es troben a altres regions de l’Estat espanyol, encara que realitzada amb diferents teixits, colors i ornaments, segons les zones. Estava indicada per anar a missa, com a peça de respecte en les cerimònies familiars i també per abrigar-se en sortir al carrer. En començar el s XXI la mantellina és de baieta o de llana de color blanc, amb una guarnició de seda negra al voltant, encara que també hi ha algunes peces-testimoni de color negre en la seua totalitat. També la documentació notarial eivissenca escrita en castellà recull la veu “mantilla” per referir-se als faldellins o faldellins de grana. També la mantellina de randa és una peça indicada per a actes de caràcter religiós, com la Setmana Santa, i que manté una estreta relació amb la pinta. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments