majoral

majoral m CULT POP Persona que té cura de la producció d’una finca. Dins dels diferents tipus de tenença de la terra que es troben a les Pitiüses, els majorals o mijorals —terme que fa referència al mig jornal que s’ha d’entregar a l’amo— acorden amb el propietari de la finca que a més de treballar la terra, habitaran la casa, tenint cura de la seua conservació, emblanquinant cada any i reposant l’argila i el carbonell dels terrats periòdicament, així com de la producció de la finca. És un contracte agrícola normalment de caràcter verbal i d’ús consuetudinari, les normes i costums del qual es trameten de generació en generació. Segons Costa Ramon aquest tipus de contractes es repeteixen sense variació i sense necessitat de litigis, i en cas de conflictes bastava la intervenció dels propietaris i majorals de més edat de la parròquia. Començaven i acabaven el dia de Sant Joan (24 de juny), festa cristiana que se superposa i adapta a una important celebració pagana d’antigues societats camperoles, el solstici d’estiu. Sant Joan marca l’inici i la fi de la majoria de tasques agrícoles. És el temps de la collita després de tot un any de feina. El desvís, o avís per avançat de la finalització del tracte, es feia sis mesos abans, per Nadal, el solstici d’hivern, normalment davant dos testimonis. Però la responsabilitat del majoral no eren només les terres, sinó també els animals, la casa, el bosc... tota la finca en conjunt. D’entre els seus deures, el majoral havia d’aportar els animals de preu amb els seus guarniments i els estris necessaris per a les diferents tasques agrícoles, anomenats l’arreuada, i el carro. Normalment la meitat de la collita era per al majoral i l’altra meitat per al propietari, tant en el cas de terres de secà com en el de terres de reguiu. En cas de tenir hort, el majoral havia de portar dos o tres voltes per setmana una certa quantitat de productes del temps al propietari, era el conegut com senalló. Les contribucions, les llavors, l’adob i els fems eren pagats a mitges. Totes les feines i el manteniment de la finca, dels seus elements constructius i de la casa eren a càrrec del majoral i el propietari es feia càrrec de les reparacions grans i de la sembra o reposició dels arbres fruiters. Si un arbre fruiter es malmetia, el majoral feia llenya de les branques i portava la soca a l’amo. Els animals de corral solien ser meitat i meitat, com també les seues cries. Si el propietari no tenia part en l’aviram, per Sant Joan i per Nadal se li portaven dos galls o dues gallines. En cas d’haver-hi bosc, llevat de la brusca, el majoral no podia tallar fusta, tret que fos per encàrrec del propietari i obtenint-ne la meitat perhom. El propietari de la finca podia reservar-se alguna casa de dormir o part de la casa que convengués, tenint sempre el dret de visitar i inspeccionar la finca, encara que no intervenia en el cultiu ni en la collita de fruits. Si els animals de preu aportats pel majoral parien i se’ls criava i mantenia amb productes de la finca, el propietari en tenia dret a una tercera part. Quan s’acordava la finalització del contracte el majoral s’emportava tot el que havia aportat, més la meitat dels beneficis. Hi havia variacions produïdes per una aportació major o menor per part del majoral, com per exemple, podia passar que només oferís la mà d’obra, cas en què només cobrava la quarta part dels productes. O si a més de mà d’obra hi posava l’arreuada i els animals de preu, cobrava la tercera part, havent de contribuir amb la mateixa proporció a les despeses de llavors, adobs... En el cas de les feixes del pla de Vila, tal com ressenya Costa Ramon, en tractar-se de cultius de reguiu, la data de desallotjament era més aviat, el 15 d’abril. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments