magraner

magraner m BOT/AGR [Punica granatum] Arbust que pot arribar a arbre d’uns dos a quatre metres d’alçada quan es conrea i s’esporga adequadament. Sembla originari del nord d’Àfrica. És una espècie caducifòlia de la família de les mirtàcies, de soca arrodonida, molt ramificada i de desenvolupament vertical. Les branques poden ser alternes o oposades i tenen punxes als ulls de brotació. Les fulles són oposades, senceres, de tonalitat vermellosa al principi i verd posteriorment. L’escorxa és de color cendrós i aspecte trencat. Les flors apareixen des de soles fins a grups de tres o cinc, molt vermelloses, petites, amb cinc o vuit pètals. El fruit és una baia arrodonida, de color marronenc, que presenta en un extrem la resta del calze de la flor en forma de corona. A l’interior hi ha la part comestible, molt saborosa, formada per una polpa sucosa i vermellosa que envolta cada una de les nombroses llavors. És molt freqüent a horts, encara que no és molt exigent en bona terra, li convenen els recs, llocs arrecerats i exposats al migdia per donar bons fruits. És resistent a la salinitat de l’aigua i antigament es podia trobar a ses Feixes. El seu creixement per aconseguir un arbre és molt lent. Es pot multiplicar amb esqueix o llavor. Les magranes han de collir-se ben madures, si s’obren i es trenquen dalt de l’arbre és perquè han rebut massa sol, per tant convé que el fruit estigui ben tapat pel fullam de l’arbre. Una vegada collides es poden assolellar dos dies per facilitar la seua conservació. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments