lluç

lluç m ICT [Merluccius merluccius, família dels merlúcids, ordre dels gadiformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix de cos allargat cobert per petites escates. Al Mediterrani no sol superar els seixanta centímetres encara que a altres bandes pot fer més d’un metre. Té el cap gran, amb els ulls també grans i arrodonits. La boca, de mandíbula prominent, és grossa amb dents molt punxegudes. Presenta dues aletes dorsals, la primera de forma triangular i la segona allargada. En aquesta espècie, la línia lateral està molt ben definida. La seua coloració és grisenca amb reflexos foscos, excepte el ventre que és blanc o platejat. Es tracta d’una espècie demersal que viu prop del fons, entre els 20 i els 500 metres. Durant l’estiu s’apropen a la costa, especialment els individus més joves, de comportament gregari, que solen concentrar-se formant grans grups. Realitzen migracions batimètriques per alimentar-se, és a dir, durant el dia romanen prop del fons i de nit pugen a la superfície a menjar. Es nodreixen d’espècies planctòniques, cefalòpodes, crustacis i altres peixos petits. Són molt voraços i de vegades poden arribar a ser caníbals. Normalment es reprodueixen a final d’hivern i en primavera, encara que a la Mediterrània ho fan durant pràcticament tot l’any. La posta és generalment a l’estiu i poden arribar a pondre fins a 6 milions d’ous bentònics. És una espècie bastant abundant a les aigües pitiüses i és freqüent trobar-la als mercats, on està molt ben valorada per la qualitat de la seua carn. Principalment es captura amb arts de bou, palangres, soltes i tremalls. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments