llissa

llissa f

1. ICT Es coneixen amb aquest nom diverses espècies de peixos de la família dels mugílids, ordre dels mugiliformes i classe dels osteïctis, sovent no massa fàcils de distingir.

A les Balears, sota aquesta nomenclatura es fa referència principalment a dues espècies: Chelon labrosus i Mugil cephalus. Aquesta darrera també és coneguda com a mújol o llissa taverner. La principal diferència entre aquestes dues espècies és que Mugil cephalus presenta una membrana adiposa que li cobreix els ulls, en canvi Chelon labrosus no té aquest tel.

Les llisses tenen el cos allargat i robust, cobert per grans escates cicloides. El cap és ample, amb la boca petita i dents menudes o inexistents. Poden assolir el metre de llargària encara que normalment fan de 20 a 50 cm. Són de color gris blavós o verdós amb reflexos platejats i el ventre blanc. Presenten taques o línies fosques longitudinals de tonalitat fosca. Es tracta de peixos pelàgics molt freqüents a les costes pitiüses, especialment als ports. Poden trobar-se tant en aigües salobres com dolces i són freqüents als estanys de les salines, encara que els exemplars adults només es troben al medi marí.

De comportament gregari, solen concentrar-se en zones de fons tous, formant grans grups. Els seus costums són diürns. La reproducció depèn de la temperatura de l’aigua, i a les Balears normalment té lloc entre els mesos de juliol a octubre. Els ous i les larves passen a formar part del plàncton.

S’alimenten d’invertebrats, detritus i algues del fons. Precisament com a conseqüència de la seua dieta cada vegada tenen menys interès comercial. Normalment són capturades per pescadors recreatius amb canya als ports o zones costaneres. [VPS]

2. DIAL Dona de poc seny. I així tengueren d’anar-se’n aquelles tres llisses: cara alegre i cul batut. Flastomia: “Aquesta dona és molt grossera; tira moltes llisses”. [DCVB]

Descàrregues

Col·laboradors