lèstids

lèstids m pl ZOOL Família d’insectes de l’ordre dels odonats, constituïda per libèl·lules de mides considerables, ja que fan normalment de 30 a 50 mil·límetres. El seu cos és esvelt, una mica més robust en el cas de les femelles. Aquest fet, juntament amb les diferents tonalitats és el que permet diferenciar els mascles de les femelles ja que tenen un dimorfisme sexual poc marcat. El seu cap és allargat amb els ulls grossos i ben separats. Les potes són fines i les ales llargues, membranoses i transparents. Presenten coloracions molt variades sovint esquitxades per reflexos metàl·lics. Els mascles són d’una tonalitat blava o verda, les femelles tenen una tonalitat marró i les larves, són castanyes o negres. Se solen trobar a zones d’aigües estancades sobre les quals volen lentament. La seua reproducció és sexual i normalment l’aparellament té lloc sobre un substrat dur. Ponen els ous en la vegetació que envolta les aigües. Els ous són arrodonits amb una cobertura gelatinosa que augmenta la seua flotabilitat. El més freqüent és que el cicle de vida dels lèstids tengui una durada aproximada d’un any. A Europa estan representats dos gèneres d’aquesta família: Lestes i Sympecma. Entre les espècies més freqüents a les Balears hi ha Lestes viridis, Sympecma fusca i Lestes barbarus. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments