jonquillo

jonquillo m
1. BOT [Consolida ajacis, família de les ranunculàcies] Planta anual de creixement vertical, Les fulles són molt dividides i les flors apareixen a l’extrem superior de la planta on es pot ramificar, però sempre conservant una forma molt vertical. Pot arribar fins a 1,20 metres d’alçada. Les flors són d’uns 3 cm de diàmetre, poden ser blanques, roses o blaves. El seu aspecte és molt silvestre. La floració es produeix en primavera, encara que pot allargar-se fins a mig estiu. És freqüent veure’n a tancons on es cultiva l’hort i on sol néixer per ventura de les llavors dels anys anteriors. Si es vol cultivar, el millor temps per sembrar les llavors és des de la tardor fins a gener o febrer. No té grans exigències quant a aigua i substrat, encara que prefereix els sòls arenosos; quan es troba naturalitzada arriba a néixer en els trencs de les parets i pedres. És molt més convenient sembrar-la en el sòl que en testos. La sembra es pot fer dalt terra remoguda i, si es vol, un poc adobada escampant les llavors a mà, al vol, i després amb un rasclet es pot donar una passada suau perquè quedin tapades i en contacte amb la terra; després s’ha de regar si no plou. Després de l’estiu, quan s’assequi la planta, o potser una mica abans, es poden recol·lectar les llavors, que són dins una càpsula, per a l’any vinent o deixar la planta al seu lloc i esperar que es ressembri ella sola amb l’ajut del vent. [MRS]
2. ICT [Aphia minuta, família dels gòbids, ordre dels perciformes i classe dels osteïctis] Petit peix de la família dels gòbids, conegut també com a jonquet o xanguet, de mides molt reduïdes normalment inferiors a cinc centímetres. El seu cos és allargat, comprimit i es troba, majoritàriament, cobert d’escates llises. Presenta dues aletes dorsals, una d’elles espinosa. El cap és gros i s’hi localitzen un gran nombre de papil·les sensorials. La boca, també grossa, està proveïda d’una filera de dents. El seu cos és pràcticament transparent amb una lleugera coloració rosada o blanquinosa esquitxada per petites taques fosques al cap i a la base de les aletes. És una espècie pelàgica que viu a fons d’arena, fang o praderies de fanerògames marines. Normalment s’agrupa formant importants moles. La seua alimentació és zooplanctònica, composta fonamentalment de copèpodes, cirrípedes i larves. El mascle és més petit que la femella i presenta les dents canines ben desenvolupades. Es reprodueixen durant l’hivern i ponen ous bentònics que s’aferren a les roques i closques del fons. Després de la posta els adults moren. Es coneixen dues subespècies, de les quals Aphia minuta mediterrania es troba a les aigües pitiüses. Fa uns anys era bastant abundant, però els darrers anys ha patit una important disminució, i s’ha arribat a considerar en començar el s XXI una espècie en perill a la llista vermella dels peixos de les Balears. Té gran valor comercial, ja que la seua pesca es limita a la temporada de desembre a març. Es captura amb un art de pesca anomenat jonquillera, concentrant-se la majoria de les captures de Balears a l’illa de Mallorca. Solen menjar-se en truita. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments