hípica

hípica f ESPORT El precedent de les carreres de cavalls trotons foren les proves de caràcter popular i festiu que se celebraven a Eivissa amb les denominades mules corredores. A mitjan dècada dels quaranta del segle XX i a començament dels cinquanta es disputaren les primeres carreres de trotons a carreteres i camins de diversos punts de l’illa; durant aquella dècada es creà el primer recinte permanent on es disputaven carreres: era a sa Blanca Dona, on després s’instal·là el quarter militar i posteriorment els centres educatius de la zona. Era una instal·lació molt modesta. Com a pioners d’aquest esport a Eivissa cal apuntar Francesc Costa Serra “Burgos”, Joan Marí “Bessó”, Josep Cardona “Capelleta”, Joan Torres “Cantó”, Pelegrí Vargas, Vicent Orvay, Francesc Ribas “Puvil” i Vicent Bufí Tur. El 1965 Vicent Bufí va construir l’hipòdrom de Can Bofí, ubicat en terrenys d’aquest polígon industrial i del qual resta part de l’estructura en acabar l’any 2003; era la primera instal·lació que comptava amb totes les dependències pròpies d’un hipòdrom: pista de competició, quadres per a cavalls, bar i zona d’apostes. Entre els anys 1970-72 fou llogat a una societat mallorquina i, posteriorment, a un nord-americà que es va fer càrrec de la seua explotació i reformà quasi per complet totes les instal·lacions, encara que aquesta inversió no quallà i l’hipòdrom no tardà a tancar les portes, amb la qual cosa l’illa es va quedar sense carreres durant cinc anys. El dia de Sant Josep de 1978 fou inaugurat l’hipòdrom de Sant Jordi, obra de Josep Ribas “Puvil”, que comptà amb la col·laboració de Joan Vich, persona molt relacionada amb aquest esport dins de l’àmbit insular. L’hipòdrom té una pista de 430 m, quadres per a una quarantena de cavalls, bar restaurant, sala d’apostes, graderia i un ampli aparcament. D’entre els conductors que es formaren en aquest recinte, cal apuntar Francesc Bufí Palau “Xico Bufí” que el 1985 va guanyar el Premi Comunitat Autònoma de les Balears, disputat a Mallorca, amb el cavall de nacionalitat holandesa Sibert; era la prova més important de les illes, tant pel que fa a la seua categoria esportiva com pel que fa a la dotació econòmica, 400.000 pessetes d’aquell temps. Animats per la bona assistència de públic que tenia l’hipòdrom de Sant Jordi, els empresaris Vicent Ferrer i Antoni Bonet decidiren construir un nou hipòdrom a Sant Rafel, que s’inaugurà el 1984 i suposà un progrés important per a l’hípica insular. Té una pista de 800 m, quadres per a un centenar de cavalls, il·luminació per celebrar carreres nocturnes, diversos bars, restaurant i un sistema informàtic d’apostes; tot això suposà també un augment de la qualitat dels cavalls que hi han anat competint. El 1990 Robert Pereira es desplaçà a Mallorca amb el cavall francès de la seua propietat Presto, i aconseguí el segon lloc del Premi Illes Balears. L’hipòdrom no va aconseguir la rendibilitat esperada i, a partir de 1991, fou llogat a diverses companyies estrangeres i espanyoles, fins que el 2003 s’ha arribat a un acord amb el Consell Insular d’Eivissa i Formentera per fer-se càrrec d’aquesta instal·lació per un període de trenta anys. [VPC] A més del trot, molt arrelat a les Balears des de fa molts anys, els anys setanta del s XX varen marcar l’inici d’una afició esportiva relacionada amb els cavalls que havien servit fins aleshores per a la feina i per a les carreres d’hipòdrom. L’arribada d’anglesos i alemanys contribuí a la implantació d’altres disciplines relacionades amb l’hípica, com la doma clàssica i els salts d’obstacles. La creació del Club Hípic Sant Antoni (creat el 1980 i desaparegut el 1997) va significar el començament de la competició a les dues illes, ja que va ser el primer club que organitzà concursos amb les dues disciplines i l’únic de les Pitiüses inscrit en la Federació Balear d’Hípica fins a la seua dissolució. Va promoure, a més, un trofeu Challenger anual que animà l’activitat hípica durant molts d’anys. Membres destacats en la tasca de dur endavant aquest esport minoritari a Eivissa i Formentera foren, entre d’altres, Archibald Bibbey († 2003), un escocès que es retirà a viure a Eivissa i un dels socis fundadors i tresorer del club hípic; Lluís Erro Costa, primer president, Carmen Gómez de la Serna Nadal, també presidenta del club i delegada i vicepresidenta de la Federació Balear en l’època més productiva en competicions; Juan Antonio Rodríguez Bermejo, cap de pista i jutge de salts d’obstacles; Joyce Bibbey, jutgessa de doma clàssica, concursant durant molts d’anys i mestra de molts de genets de les illes; Juan Ramón Molina Montero, genet i promotor de genets; Bartomeu Juan, antic president del club; Immaculada Marí-Mayans Gómez de la Serna, amazona i cap de pista, jutgessa de salts d’obstacles i participant activa de la directiva del club des de la seua fundació; Jan Miller, instructora i participant de doma clàssica; Alejandro A. Torres Tur, cap de pista i jutge de salts i de doma clàssica, a més de president del club en el moment de la seua dissolució; Miquel Torres Torres, president l’any 2003 de la Federació Balear d’Hípica, i un gran nombre d’altres genets que participaren com membres d’aquest club en competicions provincials i nacionals, de salt d’obstacles i de doma clàssica. Privadament, l’escola Oasis Park de Sant Rafel, va ajudar a iniciar molts de genets de les illes. Un dels seus primers professors, Jean Pierre Marimon, un catalanofrancès arrelat a Eivissa, continua la seua tasca de ferrador i instructor l’any 2003. Professors d’equitació d’alt nivell han estat contractats per fer cursos a les illes; així Luis Lucio, important genet de doma, Leonardo Medal, genet internacional de salts, Christian Thomas, mestre ferrador, Víctor Álvarez, genet de doma, Víctor Agüero, representant olímpic per l’Argentina, Javier Quintana, Joaquín Fragoso Churra i altres. Els primers anys del segle XXI, escoles privades desenvolupen la seua activitat al voltant dels cavalls, tal com El Valle de los Ponys de Sant Rafel, l’Escola de Can Mayans a Sant Llorenç, Es Puig a Santa Gertrudis, Can Cires a Sant Antoni, Can Mayol a Santa Eulària i altres establiments privats. Així mateix, l’activitat de cria cavallina, no molt implantada amb l’excepció de la Sra. Jan Miller, propietària d’un gran cavall àrab, comença el seu desenvolupament d’alt nivell en les disciplines de doma clàssica i salts d’obstacles, amb la implantació de l’Stud book espanyol de Cavall d’Esport. Són exponent d’aquestes activitats els cavalls criats per la família Torres – Marí-Mayans, propietaris de l’Euguessada De Talamanca, amb els millors orígens a nivell europeu. Genets com Carlos Márquez Grant, els germans Isabel i Nicolás Rodríguez Bascou, Adelina Torres Pardo, Diego Pérez Bilbao, Emilio Checa Torres, Emilio Checa Membrives i una llarga llista, han donat a Eivissa i Formentera nom en les dues disciplines. No menys importants són els cavalls, i noms com “Calvados” (cavall nacional millor classificat de Balears, any 1986), “Faido”, “Edith”, “Sultán IV”, “Alcotán”, “Mon Amour”, “Uranie de la Cense”, “Electra”, “Hidalgo”, “Charlie” i un llarg etcètera són a la memòria dels aficionats. [AlT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments