guerres civils romanes

guerres civils romanes HIST Enfrontaments que es produïren durant el període republicà de Roma. La Primera Guerra Civil Romana va tenir lloc entre 88 i 82 aC, com a conseqüència de la forta crisi política suscitada entre revolucionaris i el Senat, que enfrontà Sul·la, noble conservador, amb Màrius, demòcrata i defensor dels plebeus, el qual no pogué resistir a Roma i hagué de fugir a Cartago. Aquesta situació va permetre que Sul·la marxàs cap a Àsia i conquerís Atenes i altres territoris que la pau de Dardan (84 aC) annexionava a Roma. Mentrestant, a Roma, el Partit Popular s’havia apoderat del govern. Una reestructuració de poder va fer que Sertori, descontent de la conducta dels seus partidaris demòcrates, fos destinat a la Hispània Citerior, que governà amb bona mà i va atreure a la causa democràtica molts dels hispans. Sul·la, que preveia el poder sempre creixent del dirigent demòcrata, envià contra Sertori un general que l’obligà a retirar-se. Però, poc després, Sertori fou cridat (81 aC) pels lusitans i tornà un exèrcit que derrotà les legions romanes amb la tàctica de les guerrilles. En aquell context, Sertori va ocupar Eivissa l’any 81 aC, abans de consolidar la seua posició a Hispània i se situà en el marc del periple emprès amb les seues tropes, després que el procònsol Anni, enviat per Sul·la a Hispània, amb l’objectiu d’aturar el revoltat. Aquesta persecució l’obligà a embarcar a Cartagena i abandonar la península abans de poder establir-se definitivament en terres hispanes. La descripció més completa del desembarcament de Sertori a Eivissa la dóna Plutarc, que explica que Sertori, després de ser expulsat del nord d’Àfrica, mentre es proveïa d’aigua, va unir-se a uns pirates cilicis, va desembarcar a Eivissa i derrotà la guarnició romana de l’illa que prèviament havia col·locat Anni. L’ocupació de l’illa li permetia disposar d’una bona plataforma per reorganitzar les seues tropes i preparar futures accions, a més de permetre-li exercir un cert control estratègic de les rutes marítimes entre Itàlia i la península Ibèrica. Però Anni decidí anar cap a Eivissa amb un gran estol de naus i cinc mil infants. En conèixer la notícia, Sertori va planificar una batalla naval, ja que era molt més feble a terra, entre altres motius, per no comptar amb la connivència de la població local, no per sentir-se més propera de la dictadura de Sul·la, sinó per l’aliança de Sertori amb els pirates cilicis, que podien posar en perill el comerç marítim eivissenc. Una tempesta va ocasionar la dispersió de l’estol de Sertori quan anava cap a la batalla, ja que eren embarcacions molt lleugeres, bones per la seua velocitat, però no per al combat. Va perdre bona part dels vaixells, cosa que va obligar Sertori a marxar cap a Gibraltar. Anni va dominar immediatament l’illa. Benjamí Costa, que dóna més importància a aquestos fets, considerats per la historiografia com a simple anècdota, proposa que una de les conseqüències immediates en fou el definitiu establiment d’un foedus amb Roma i pel qual l’illa es convertí en civitas foederata Ebusus, acordat per Anni, amb la finalitat d’assegurar-se el manteniment de l’illa, pel seu indubtable interès estratègic, va tenir conseqüències profundes per al poblament de l’illa, tant en l’ordre polític com en l’econòmic i social, amb canvis molt importants pel que fa, per exemple, a l’emissió de moneda, que reflecteixen la situació aconseguida: la metrologia pròpia de la moneda romana, però mantenen el símbol parlant tradicional de la seca ebusitana, el déu Bes i, per primera vegada, hi va aparèixer una llegenda en el camp del revers. Amb la federació, el procés d’integració dels punicoebusitans en l’estructura politicoadministrativa de l’Estat romà fou ja irreversible, ja que preferien normalitzar la seua subordinació a Roma que romandre sotmesos als abusos derivats de l’absència d’un tractat que establís uns límits legals a les exaccions i prestacions que havien de donar als dominadors, a més de la possibilitat de l’elit ebusitana de millorar i promocionar els seus avantatges polítics i econòmics i a la vegada salvaguardar les estructures productives, els costums i les institucions pròpies. La Segona Guerra Civil s’inicià el 49 aC quan el senat obligà Juli Cèsar a llicenciar les seues tropes i a renunciar al govern de les Gàl·lies; aviat el centre d’operacions d’aquell conflicte es traslladà a Egipte i l’Orient Mitjà. Cèsar ocupà Itàlia i fou declarat dictador. En el decurs d’aquest conflicte, segons se sap per Dió Cassi (XLIII, 29-30), l’any 47 aC, Gneu Pompeu , fill primogènit de Pompeu Magne, va desplaçar-se des d’Útica, a l’actual Tunísia, fins a la península Ibèrica per refer el bàndol pompeià i continuar les hostilitats a Hispània. En el trajecte va aturar-se a l’arxipèlag balear on ocupà Mallorca i Menorca sense dificultats. Però a Eivissa, que cal suposar que havia pres partit pel bàndol cesarià, va trobar una forta resistència, que finalment va aconseguir vèncer, i va romandre un temps a l’illa amb les seues tropes per refer-se d’una malaltia. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments