grup de ball pagès

grup de ball pagès FOLK La naturalesa dels grups de ball pagès a les Pitiüses ha anat variant amb el temps de remolc dels canvis socioculturals produïts al llarg de la segona meitat del segle XX. Si el ball pagès era en principi una manifestació més o menys espontània per celebrar esdeveniments familiars i socials de la ruralia pitiüsa (celebracions familiars, festes patronals, reminyoles, xacotes, ballades a pous i fonts...), amb l’arribada dels primers turistes els joves pagesos que sabien ballar començaren a fer exhibicions a sales de festes i en algun hotel per mostrar l’especificitat del folklore pitiús, o reunits eventualment per representar-lo fora de l’illa, sense agrupar-se formalment en colles o en grups tancats amb nom conegut. Cap a l’any 1951 Joan Marí Marí “Botja”, de Sant Josep, i Josep Tur Riera “Pepet des Sereno”, oficial major de l’Ajuntament d’Eivissa, impulsaren la creació d’un primer grup formal de balladors experimentats de caràcter insular integrat per membres de tots els pobles anomenat Agrupació folklòrica d’Eivissa d’Educació i Descans . Aquest grup realitzà un primer viatge a Palma per participar en el III Certamen Internacional de Folklore, en el qual guanyaren el primer premi. Com a sonadors tenien Josep Prats “Vinya Llarga”, Cirer de sa Cala, Ferrer des Monistrol i Bassetes. Més endavant s’hi afegí Antoni Planells “Planes” fins al 1954. Toni de can Pep Xica tocava l’espasí i participava a l’esquadra de caramellers juntament amb Pujol i Pujolet; hi destacava també la presència d’una gran cantadora com era Francisca Graó. Els integrants eren persones de Sant Vicent de sa Cala, Sant Agustí des Vedrà, Sant Miquel de Balansat i, sobretot, de Sant Josep de sa Talaia. Aquell mateix any viatjaren al País de Gal·les (Anglaterra) per participar al Festival Musical de Llangollen, on guanyaren el segon premi. Assajaven a la Casa del Poble, al port d’Eivissa. Feren una important tasca de difusió del ball, de la música i de la indumentària; fins i tot arribaren a gravar un disc amb la prestigiosa casa Delta, el primer del folklore pitiús. Com que no funcionaven com un grup actiu a ple rendiment, entre els balladors experimentats i fent referència al seu nom, es va popularitzar la dita que en aquell grup “hi havia més descans que educació”. Ja alguns anys abans (1949), impulsada per la Secció Femenina, es va crear l’Agrupació de Cors i Danses de la Secció Femenina, sota la direcció de la delegació insular, la coordinació d’Adelina Bonet i amb Vicent Bufí com a mestre, al qual s’afegí a partir de 1954 Antoni Planells “Planes” de Sant Miquel. Aquesta agrupació era assessorada per l’historiador i professor Manuel Sorà. Aquest grup no tenia balladors masculins propis, sinó que seleccionava balladors pagesos experimentats dels diferents pobles. Els sonadors eren Miquel Escarrer, Bassetes i Malalt. En cas d’actuacions i viatges els homes, considerant que havien de deixar les seues feines, cobraven unes dietes. Les balladores en la seua majoria eren al·lotes de Vila a les quals havien d’ensenyar. Destacaren per la seua tasca divulgadora i de projecció exterior, feren multitud de viatges per mostrar el folklore pitiús i per participar en diversos festivals i concursos nacionals i internacionals. Ja l’any 1964 participaren a l’Exposició Universal de Nova York, gràcies a les gestions fetes pel comissari del pavelló espanyol, Miguel García de Sáez, ciutat on romangueren tres mesos representant les Balears i Espanya juntament amb grups folklòrics de Ciudad Real, Jaén, València i Osca. El 1966 actuaren amb gran èxit al programa Danzas de España de TVE. El 1970 feren un viatge d’un mes per Anglaterra. El 1972 participaren en el XIX Concurs Nacional de Cors i Danses a Madrid, on guanyaren la placa honorífica. L’any 1973 feren un viatge a Polònia, concretament a Zakopane i Tarkow on, al llarg de gairebé un mes, guanyaren set primers premis internacionals, entre els quals va destacar el primer premi en categoria de ball antic. Poc després visitaren Holanda i altres llocs; l’any 1985 (quan ja no existia la Secció Femenina) viatjaren a Brussel·les, Anvers i Lieja, on tengueren ocasió de ballar davant la reina Fabiola de Bèlgica amb motiu d’Europalia 85. A més d’aquestes dues agrupacions, que tenien en comú la integració de membres de les diferents parròquies, l’any 1962 es fundà l’Agrupació Folklòrica Aires de sa Talaia , considerada ja com la colla més antiga adscrita a un municipi concret. Aviat es dedicaren a ensenyar els joves, fent una tasca de documentació i divulgació del folklore fins a l’any 1979. Cal apuntar la labor de moltes persones, entre elles el mestre Pere Planells “Seni”. Seguint el seu exemple, l’any 1965 es fundà la Colla de Balansat o Grup Folklòric de Balansat, impulsada per Toni Planes i el mossènyer Antoni Torres Ripoll amb els sonadors i cantadors Joan Carreró i Joan Besora i el mestre xeremier Roquetes, grup molt actiu que va començar ja des de 1966 a fer actuacions cada dijous a la plaça de l’Església, sense deixar de participar en festivals i projeccions exteriors; Planes va ser un dels balladors que més es va prodigar en viatges nacionals i internacionals. L’any 1992 aquest grup creà l’Associació Cultural Sant Miquel de Balansat interessada en la promoció de la cultura popular pitiüsa. A Eivissa es fundà el grup anomenat Colla de Santa Maria que es presentà, amb motiu de les festes patronals, el 5 d’agost de 1970, a iniciativa de l’experimentat ballador Francesc Bufí Torres “Xico Bufí” i la col·laboració dels sonadors Antoni Escandell “Perrí”, Miquel Ferrer “Ferreres”, Joan Costa “Lluc” , Josep prats, Nicolau Juan “des Savinar” i Vinya Llarga. Realitzaren actuacions fins a 1995. També a Vila, a final dels anys setanta, Toni Planells “Petit”, gran dinamitzador dels balls i de la música pitiüsa, creà el grup anomenat Els Companyons d’Eivissa, grup heterogeni i obert a tot aquell que tengués interès en temes folklòrics. L’any 2003 hi ha a les Pitiüses 20 grups de ball pagès: Es Broll, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis, L’Horta, Puig d’en Valls, Es Xacoters de sa Torre, Sa Bodega, Vila, Sant Jordi, Es Cubells, Sant Josep de sa Talaia, Es Vedrà, Can Bonet, Brisa de Portmany, Sant Rafel, Sant Miquel de Balansat, Labritja, Formentera, Es Xacoters i Es Pastorells. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments