griva

griva
1. ICT [Labrus viridis, família dels làbrids, ordre dels perciformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix molt comú a les Pitiüses. Presenta un cos allargat i poc comprimit amb un cap bastant llarg i una boca terminal grossa proveïda de dents còniques i fortes. La seua coloració no respon a cap patró de dimorfisme sexual, però és bastant variable i són més freqüents les de color verdós i les ataronjades, totes elles amb el ventre tacat de blanc i reflexos groguencs, ataronjats i argentats. Els exemplars verds, que poden arribar als 50 cm de longitud i 2 kg de pes, presenten una línia lateral marcada per una banda de color blanc que va des de la boca fins a l’aleta caudal; només presenten una única aleta dorsal amb la part segmentada acabada en angle recte a la part superior i l’aleta caudal és curta i espatulada. És freqüent al litoral pitiús, a fondàries fins a 50 m i sobretot a les praderies de fanerògames marines, principalment les de Posidonia oceanica. S’alimenta de bogamarins, crustacis, anèl·lids, peixos i mol·luscos. És de costums solitaris i es pesca sobretot amb tremalls, al volantí i amb canya. També és sovent presa dels pescadors submarins, ja que a més de ser un peix lent, és molt curiós. És hermafrodita proterogin i es reprodueix entre l’hivern i la primavera, quan més prop de la vora es troba. Es troba a la Mediterrània i a l’Atlàntic des de Portugal fins al Marroc. A les Pitiüses no és molt preuat per al seu consum i a les peixateries està normalment barrejat amb la morralla. [MTR]
2. ZOOL [Turdus viscivorus] Ocell de la família dels túrdids, ordre dels passeriformes, present a les Pitiüses durant la migració i a l’hivern de manera escassa o moderada. Tradicionalment ha estat objecte de caça juntament amb el tord comú (Turdus philomelos), molt més abundant i de menor mida. Té el pit i la panxa recoberts de petites taques negres redonetes a diferència del tord comú, que presenta uns dibuixos en punta de fletxa. En vol s’observen les ales blanques per davall i una cua llarga amb rectrius blanques que el diferencien d’altres tords. El seu hàbitat natural el constitueixen els boscos de pins, encara que també se’l pot observar a zones arbustives i fins i tot a camp obert. [SCJ]
3. CULT POP Peça de ferro, rodona, amb forats, que es posa a la sortida de les capoladores per picar carn, ametlles... i que, segons el calibre dels seus forats, pica més fi o més gruixut. També són grives els garbells quadrats, amb malla de filferro i marc de fusta, que porta una ventadora per netejar el gra. [VMS]
4. DIAL Recipient de llauna amb foradins, que serveix per a porgar l’arròs i llevar-li la micolada abans de tirar-lo a l’olla. [DCVB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments