gerret

gerret m ICT [Spicara smaris, família centracàntids, ordre perciformes, classe osteïctis] Peix de cos allargat, amb ulls grossos i boca protràctil. Les aletes dorsals i pectorals són llargues, i les pèlviques i l’anal, curtes. La caudal és bifurcada. La coloració varia segons l’edat, el sexe o l’època de l’any; els mascles tenen el dors gris blavós amb taques verdes, blaves i grogues i les femelles són menys vistoses i tenen el dors més fosc. En estat d’excitació ambdós sexes mostren bandes transversals amples i fosques als flancs. A ambdós costats presenten una taca rectangular negra. Són pelàgics litorals i gregaris. Prefereixen els fons litorals més fangosos i també viuen a praderies de posidònia (entre 15 i 100 m de fondària). S’alimenten de petits invertebrats. Aquesta espècie es distribueix per tota la Mediterrània i a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins al Marroc incloses Madeira, les Açores i les Canàries. Els mascles fan uns 20 cm i les femelles no superen els 16. La reproducció es produeix a l’hivern, de febrer fins a maig. En aquesta època de posta els mascles excaven un forat a l’arena amb la cua i defensen i vigilen els ous dipositats en aquest forat per la femella fins que neixen les petites larves. Els individus d’aquesta espècie són femelles els primers anys de ser madurs i posteriorment esdevenen mascles. Aquesta és una de les espècies més característiques de les aigües pitiüses, per la seua importància econòmica. Es captura sobretot a l’hivern, abans de la posta, quan les femelles estan més grasses. Abans es pescava amb art, cada vegada més en desús, i també es captura amb arts d’arrossegament, teranyina i tremall. A la cuina pitiüsa és molt popular tant per la seua abundància com pel seu preu econòmic. A les Pitiüses es prepara de moltes maneres: torrat, amb arròs, frit, en escabetx, etc. Abans era molt comú preparar-lo en escabetx, ja que resultava barat i era una bona manera de conservar-lo més temps. Es coneix que els romans també l’utilitzaven per preparar el garum, una salsa molt consumida pel poble. Existeixen diverses denominacions vulgars de l’espècie a les Pitiüses, algunes de les més utilitzades són:gerret femella, negre, d’artet o de xàvega (Spicara smaris), el gerret més conegut i apreciat; es tracta de l’esmentat gerret femella que es captura a l’hivern just abans de la fresa; tradicionalment es pesca amb arts d’artet o de xàvega prop de la costa, d’aquí el seu nom.Gerret mascle o d’ala groga (Spicara smaris), que és el gerret mascle, ja adult, més llarg i prim, amb les aletes grogues, a vegades anomenat imperial, no apreciat gastronòmicament.Gerret fabrioler, fabioler, de fons (Santa Eulària), d’arena (Sant Antoni) o imperial, que correspon a l’espècie Centracanthus cirrus, conegut com a gerret anglès a Mallorca i Menorca; és de color rosat i blanquinós, amb el cos molt allargat i poc comprimit, no sol passar dels 20 cm i es captura amb arts d’arrossegament; és molt comú, però poc apreciat. [NVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments