gató

gató m ICT [Scyliorhinus canicula, família dels escilorínids, ordre dels carcariniformes, classe dels condrictis i infraclasse dels elasmobranquis] Petit tauró, de cos allargat i esvelt que pot assolir el metre de llargària, encara que generalment és més petit. El seu cos està cobert per denticles dèrmics, la qual cosa fa que la seua pell sigui aspra. Té cinc fenedures branquials. Els seus ulls són allargats i el musell curt i arrodonit, amb nombroses i petites dents agudes, disposades en fileres. És marró, amb el dors més fosc i el ventre de color crema. Presenta taques de color fosc i blanques. La cua és quasi horitzontal. No té bufeta natatòria i fa servir el seu fetge ple d’oli per mantenir la flotabilitat. Als costats del cos presenta uns òrgans especials per detectar els corrents d’aigua. És una espècie demersal que normalment viu a fondàries d’entre 40 i 150 metres, encara que pot arribar a trobar-se als 500 metres. Es localitza en fons d’arena, algues i graves. És ovovivípar amb fecundació interna i es reprodueix entre els mesos de novembre i juliol. Pon dos ous, d’uns sis centímetres, rectangulars i protegits per una càpsula amb filaments prènsils als extrems per fixar-se al fons, que tarden de vuit a deu mesos a eclosionar. Poden arribar a pondre uns cent ous per any. Mengen invertebrats i peixos petits que solen capturar activament durant les nits. La seua carn és bona, però té molt poc valor comercial. És una espècie molt habitual als mercats balears. És utilitzat a la cuina tradicional eivissenca en plats típics com la coca amb gató i l’arròs amb gató. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments