garrover

garrover m BOT/AGR [Ceratonia siliqua, família de les cesalpiniàcies]
1. Arbre del qual l’historiador grec Heròdot (480-420 aC) comenta que és una planta cultivada a Síria, Jònia i Rodes. A l’edat mitjana, els àrabs ampliaren la seua distribució a tota l’àrea mediterrània. És un arbre robust, de dimensions mitjanes, del qual destaca el tronc curt i nuós de color cendra, així com els colls o branques més gruixudes que es dobleguen en envellir i li donen l’aspecte d’una gran mata. Les fulles, persistents més d’un any, fan que l’arbre sempre estigui verd. Les fulles són compostes, paripinnades de folíols el·líptics, de color verd fosc. Les flors s’agrupen en una estructura que a Eivissa rep el nom de borra i neixen de bonys i branques velles de l’arbre. Les flors són una mica acolorides i fan una olor especial fàcilment apreciable al final de l’estiu (setembre-octubre). La borra està constituïda per un eix longitudinal dur on s’insereixen les flors. Aquestes poden ser femenines, només amb pistils (borra que fa fruit); masculines, només amb estams (borra que no fa fruit), i hermafrodites, o sigui, amb estams i pistils (que també fan fruit). Aquestes darreres són molt comunes i donen lloc a garrovers hermafrodites que fan garroves. També hi ha garrovers mascles, que no fan fruita (jueus) i femelles. Es poden trobar també garrovers amb una part mascle i l’altra femella o hermafrodita. A Eivissa i Formentera la plantació i sembra de garrovers s’ha realitzat de dues maneres. La més general, encara en ús, consisteix a fer un planter a la primavera. Es fa una parada deixant entre pinyol i pinyol 40 cm de distància. Quan ja tenen dos o tres anys es trasplanten amb una panna ben grossa al lloc definitiu. Es prepara el terreny fent forats d’un metre cúbic en un marc de plantació de 12 x 12 m. La plantació es fa a la tardor o la primavera. Si es fa a la primavera s’hauran de regar durant tot l’estiu. S’utilitzen puntals de savina per adreçar els plantons. Més antigament també s’havia fet un sembra directa, escampant els garrovins directament sobre la terra, sense fer clots, especialment a noves terres o rotes guanyades al bosc. Els plançons sembrats de garroví no garanteixen que el garrover doni fruita, ni la seua varietat, per aquest motiu han d’empeltar-se de les varietats femenines o hermafrodites. L’empelt es fa quan la soca del plançó assoleix el centímetre i mig de diàmetre. S’empra el sistema d’escuderet o escudet. Es fa a la primavera, a la lluna vella de maig, quan els garrovers ja han notat el moviment de saba. És també costum fer l’empelt quan el garrover ja està al camp definitiu. El garrover donarà fruit als vuit anys de vida, en proporció creixent cada any. Pot arribar als 150 anys. La collita comença el mes d’agost i s’allarga durant la tardor. S’utilitzen canyes per fer caure la fruita i, a vegades, xarxes per recollir-la. És un arbre que augmenta espectacularment la producció si es fan les podes adequades; l’època és després de la collita de la fruita (setembre-octubre). Normalment a les Pitiüses no es fan podes de producció, i només se suprimeixen les branques seques i els brulls que surten a la soca. Quan l’arbre s’ha fet una mica vell o ha estat abandonat molts anys i entra en decadència, es pot coronar. S’escapcen a nivell de tronc tota la brancada i colls i s’espera que surtin nous brulls que rejoveneixen l’arbre. És un arbre de clima càlid, sol dir-se que necessita estar prop de la mar. El fred intens el perjudica i les glaçades el poden arribar a matar, com va passar l’any 1956 a Catalunya i a València, principalment. La seua rusticitat és notable i s’adapta perfectament als terrenys calcaris prims i pedregosos. A terres millors pot augmentar molt el seu port i producció. És un arbre típic de secà, però regat creix molt més ràpidament i produeix més. Es pot veure combinat el seu conreu amb el de cereals i llegums de secà, i amb altres arbres com figueres, ametllers o oliveres. La seua fusta és dura, de tea o duramen rosat, emprada en fusteria o per fer llenya i carbó. En els arbres vells i decadents, és habitual veure la soca buida per podriment i transformació de la fusta en un material molt porós anomenat podrilac de garrover, molt emprat pels apicultors per fer fum a les abelles. El podrilac pot ser motiu de malalties que matin el garrover, així que convé alliberar el camí de l’aigua de pluja, perquè no s’acumuli dins la soca. A les soques velles creixen amb facilitat les comestibles gírgoles de garrover (bolet del gènere Plerotus). L’extensió del garrover a les Pitiüses ha disminuït enormement els darrers anys. La garrova ha perdut la funció que tenia fins la dècada dels seixanta: aliment dels animals de treball de les explotacions agrícoles, funció que desaparegué amb l’arribada de la mecanització del camp. També hi influí el tancament de la fàbrica d’alcohol que utilitzava la polpa dolça de la garrova com a matèria primera. Aquesta fàbrica era propietat de la companyia mallorquina Indústries Agrícoles de Mallorca SA i es va muntar el 1920, complint la important funció econòmica de transformar a la pròpia illa productes agrícoles. Com a nota curiosa es pot constatar que l’activitat agroindustrial alcohòlica, possiblement a partir de la garrova, es remunta almenys a l’any 1887. Ho prova una escriptura de la hisenda anomenada ca n’Obrador (vénda de l’Horta, parròquia de Jesús), que indica la presència a la finca d’una fàbrica d’alcohols. [CGV]
2. garrover del diable [Anagyris foetida, família de les fabàcies] Arbust d’1,5 a 2 m d’alçada amb les fulles trifoliades que, en tocar-les, desprenen mala olor. Cauen a l’estiu i tornen a sortir amb les primeres pluges de la tardor. Floreix des de final de novembre fins a primer de gener. Les flors, papilionàcies i d’un color groc verdós, surten agrupades i tenen 2,5 cm de longitud. El fruit és un llegum semblant a les garroves, d’uns 10 cm de llarg. Les llavors són de color violeta, grosses com a mongetes i verinoses. Es localitza, a Eivissa, al Puig des Molins, a sa Sal Rossa, al camí Vell de Vila a Sant Jordi, al Pla de Jesús i a Sant Antoni de Portmany. Sembla que falta a Formentera. [CGT/NTT]3 garrover jueu Denominació amb què es coneix a les Pitiüses el garrover que només fa flors masculines. Per aquesta raó no fa fruit i tan sols serveix per pol·linitzar els arbres de flor femenina. Com que en general a la majoria de les plantacions hi ha abundància de garrovers amb flors hermafrodites, aquestos són suficients per fecundar els peus exclusivament femenins o hermafrodites. No existeix, per tant, la necessitat agrícola de plantar peus mascles per permetre la correcta fructificació de l’espècie. Floreix a la tardor. Els peus masculins es poden empeltar, però aquest empelt és més complicat de fer aferrar i falla més que damunt els altres peus. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments