garrova

garrova f BOT/AGR Fruit del garrover en llegum de color marró quasi negre en ser ben madura. La polpa dolça és agradable per al consum humà i molt adequada com a farratge. Quan hom les vol consumir, es deixen ben assecar, fins i tot prop d’una cuina. També se’n fan farines per a l’elaboració de pastissos, xocolates, etc. Les llavors o garrovins són durs, petits i el·líptics, i se n’extreuen gomes emprades a la indústria alimentària i farmacèutica. A la ruralia eivissenca s’han utilitzat per fer cortines. Quan estan remulls són fàcils de foradar amb agulla i fil i s’alternen amb canonets de canya prims per elaborar dibuixos. Es diu que la infusió de garrovins és astringent i la polpa, laxant. Algunes de les varietats més comunes a les Pitiüses són panesca, fina, orellona, borda (que prové de garrovers no empeltats, però que fan fruit aprofitable), boval, banya de cabra, espanyola o espanya i matafalera. A principi del s XXI són més apreciades i arriben a preus de venda superiors les garroves amb una major proporció en pes de garroví, que és la part aprofitada fonamentalment. Perden valor les varietats de farratge, més riques en polpa. La polpa serveix per a la alimentació animal de bestiar, cavalls i gallines, sempre combinada adequadament amb altres aliments. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments