gall

gall m
1. ICT [Zeus faber, família dels zeids, ordre dels zeïformes, classe dels osteictis i subclasse dels teleostis] El gall, és conegut també com a peix de sant Pere. Té el cos pla i ovalat, cobert per escates molt petites. Normalment fa entre 30 i 40 centímetres i pesa uns dos quilos, encara que pot arribar als setanta centímetres i als vuit quilos. Les seues aletes són grosses i espectaculars, especialment la dorsal amb uns filaments llargs i molt característics. Les aletes pectorals són petites i arrodonides mentre que les ventrals estan ben desenvolupades. L’aleta caudal és també arrodonida. El cap és gros així com els ulls i la boca, la qual presenta mandíbules extensibles i petites dents còniques. És de coloració grisa, més fosca al dors, amb taques daurades irregulars. Presenta, als seus costats, una característica taca rodona negra envoltada de groc, de la qual diu la llegenda que és la marca de les ditades de sant Pere que intentà treure-li una moneda d’or, d’aquí el seu nom. És bentònic i es localitza principalment en fons tous d’arena, fang o a prop de les praderies de Posidonia oceanica. Sol soterrar-se en l’arena o tombar-se al fons damunt un dels seus costats. Viu a fondàries molt variables que van dels 5 als 400 metres. Normalment són solitaris o es concentren en petits grups. Respecte a la seua alimentació, menja àvidament peixos petits, mol·luscos, cefalòpodes i crustacis. El mascle i la femella tenen un aspecte extern molt semblant per la qual cosa són difícils de diferenciar. Es reprodueix a la primavera i a l’estiu i creix ràpidament. Ponen ous pelàgics amb un diàmetre de 2 a 3 mil·límetres. El seu cos és rígid i no té flexibilitat. És un mal nedador que es mou molt lentament. La seua carn és molt apreciada i és freqüent trobar-lo als mercats de Balears. [VPS]
2. ZOOL [Gallus gallus, família dels fasiànids i ordre dels galliformes] Au utilitzada per l’home com a animal domèstic per a l’obtenció d’ous i carn. A part de les diferents varietats productives presents al mercat, existeix una varietat d’aquesta espècie pròpia de les Pitiüses amb característiques morfològiques diferents. La gallina i el gall de les Pitiüses, anomenats també, pagesos, són en general més petits i d’aspecte més robust. El pes pot arribar als 3,5 quilos els galls, i entre 2,2 i 3 quilos les gallines. Es caracteritzen per presentar un cap més petit que la varietat comercial. El bec és de color clar, més llarg i una mica corbat cap a baix. La cresta és més petita i amb les dents curtes encara que grosses i d’un color vermell viu. També són de color vermell la cara i els barbons. Les orelles, d’aspecte més allargat, són generalment de color blanc o blanques amb petites taques de color vermell. El coll és molt ample, sobretot en els galls, i no massa llarg. Les potes són més curtes, de color gris fosc i amb les cuixes gruixades. El color de les plomes és igual per a galls i gallines i molt variable. Els ous són grossos, d’uns 70 g de pes i de color crema. La raça pagesa de galls i gallines encara es cria amb més o menys puresa a les illes Pitiüses, sobretot a les àrees més rurals on és freqüent veure’ls menjant no gaire lluny de les cases. [MTR]
3. CULT POPBaralla de galls: Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, fins que un aconsegueix matar l’altre. Les baralles de galls són una tradició que es remunta als grecs. Aquestes baralles solien anar acompanyades d’apostes a favor d’un animal o l’altre. A Eivissa la tradició ve d’antic, encara que les primeres notícies són de començament del segle XX. La primera gallera, abans de la Guerra Civil, era situada darrere l’edifici de la Mutual, del passeig de Vara de Rey. Durant la postguerra la gallera era situada darrere l’edifici d’Obres de Port i, finalment, els anys cinquanta la gallera era situada al cap de Vara de Rey, vora l’inici de la via Púnica. Les baralles es feien la tarda dels diumenges de l’hivern i hi havia sis baralles, que duraven mitja hora cada una d’elles, si un d’ells no guanyava. El jurat era format per un jutge i dos secretaris. Els galls havien de tenir el mateix pes. Els millors galls de baralla eren els de raça anglesa. [NRB]Tirar as gall: espectacle de la festa de Sant Jaume, en què proven la punteria tirant a un gall amb pedres o amb escopeta fins que el maten. [DCVB]
4. NÀUT Capcer posat a l’extrem d’un ormeig de pesca que serveix per indicar on és calat. [APC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments