fossa d’esfondrament

fossa d’esfondrament GEOL Depressió geològica limitada per falles, que és l’expressió morfològica d’un graben. Existeixen a les Pitiüses diferents tipus d’estructures tectòniques. Unes, formades per compressions en apropar-se al massís africà de l’Atles cap a l’Ibèric i aquest rodar en el sentit contrari a les agulles del rellotge; això va fer que s’aixecassin els sediments acumulats a la mar Tethys, que s’estenia entre ambdós continents. Aquestos sediments, a la zona de les Pitiüses, s’acumularen formant sinclinals i anticlinals en direcció NW, quasi horitzontalment, que la pressió tangencial va rompre per la xarnera i va fer lliscar la meitat dels anticlinals superiors sobre els altres, aprofitant els sediments plàstics del keuper, que formaven els nuclis de les esmentades estructures. D’aquesta manera, es pot apreciar que les Pitiüses es troben formades per tres sèries tectòniques, formada cada una d’elles principalment per anticlinals correguts i amuntegats en part, uns sobre els altres. La sèrie inferior, que podria ser autòctona, la situada al NW (sèrie d’Albarca) i la mitjana o central (sèrie Cirer-Rei), que cobreix en part la inferior, i la superior (sèrie d’Eivissa) situada en el SE, que cobreix en part la sèrie central. Una vegada que l’esmentada estructura compressiva s’instal·là sobre el que avui és Eivissa, actuaren forces de distensió que donaren lloc a falles i a valls. Format el relleu de l’illa, aparegueren les fosses d’esfondrament, també les dites graben, que es varen anar omplint per l’erosió dels relleus recents, amb sediments poc fets. A Eivissa, s’han format les fosses del pla de Sant Antoni, dels plans de Vila i de ses Salines i la del port de Sant Miquel. En totes elles, els sediments postorogènics pràcticament són els mateixos: terrenys de conreu més o menys potents, segons la zona, que gairebé cobreixen les fosses superficialment, junt amb llims i dunes calcificades i, davall aquestos nivells, apareixen sediments detrítics: conglomerats, bretxes, arenes i llims. A les quatre fosses descrites apareixen també evaporites, que són sediments d’albuferes, margues grises amb guixos, amb abundant microfauna (principalment foraminífers) la majoria dels quals provenen del talús continental i de zones més profundes, la qual cosa fa pensar que són sediments desfets per l’erosió del langhià i del burdigalià. Aquestos últims sediments, que poden assolir a la zona de Sant Antoni el 450 m d’espessor, especialment en la seua part sud, a la zona de la urbanització de sa Serra i menys potència a la zona N, prop de cas Prats i a la zona central del pla, on gran part d’aquest nivell ha estat erosionat i substituït per material al·luvial del pliocè i quaternari. Les fosses o graben són compartiments limitats per falles normals que estan enfonsats en relació a les zones vesines. Així, la fossa de Sant Antoni es troba limitada per falles paral·leles a les elevacions de sa Vorera, unes altres paral·leles a la zona més propera a Benimussa i unes altres que limiten a l’E amb el terraplè (zona de la carretera d’Eivissa a Sant Antoni) on es veuen sediments plegats languians que, uns metres més a l’W, ja es troben a profunditats superiors als 50 m, per falles de direcció N-S. Com que es tracta d’estructures recents, els graben generalment solen correspondre a depressions allargades. Els innombrables sondejos per a l’obtenció d’aigua a les quatre zones abans esmentades de l’illa d’Eivissa, han permès estudiar les evaporites, com abans ja es va fer a l’illa de Mallorca, on es coneixen com les margues de Pina. Ha estat possible que les formacions postorogèniques esmentades disposassin de tanta espessor a causa de la subsidència de les zones, esfondrament a mesura que s’anaven colmatant i perquè a causa del seu pes es produïren falles normals que esfondraren els sediments. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments