filar

filar v tr CULT POP/TÈXT Procés de tractament de la llana. Un cop neta, s’anaven enrotllant diferents pèls del seu borralló, torcint-los i fent-ne cabdells de fil; amb l’ajut de pals, filoses i fusos, es repetia el procés un parell de vegades fins que el fil tenia prou consistència. [CSC] Quan a les Pitiüses l’economia era de subsistència, la llana, el lli i el cànem eren convertits en fil que després era un teixit amb el qual es feia roba per vestir. La llana s’obtenia del bestiar oví quan, a entrada d’estiu es tonia, a estisorades es desproveïa del pèl, la llana. Aquesta s’havia de rentar i aclarir abans de filar-la. El lli se sembrava durant la tardor a terra de secà. Quan ja era madur, però encara no era del tot sec, s’arrencava i se’n feien manades que es lligaven amb un parell de tiges. Es deixava ben assecar, es picaven les capcetes per espolsar-ne la llavor i s’amarava en aigua dolça una setmana. Després s’assolellava o, fins i tot, es fornejava per, en ser ben rostit, picar-lo amb una maça o un trencador i espadar-lo separant l’aresta de la filassa bona per filar. Abans de filar-la es passava pels puats per a embullar-la. El cànem se sembrava durant la primavera a terres d’hort. El procés per obtenir-ne la fibra és el mateix que el del lli. El conreu i l’ús del cotó fou testimonial. Per convertir aquestes fibres en fil s’usava el fus i molt més esporàdicament, la filosa . Filant amb fus, la filadora, sempre una dona, duia una canya de cinc o sis palms subjectada davall el braç esquerre i el cordó del davantal. La canya acabava en forcons on s’enrestava un borrelló de llana. Si es filava lli o cànem, tal canya era una filosa. El fus es manejava amb la mà dreta. Amb els dits s’impulsava en la mateixa direcció en què van les agulles d’un rellotge i, mentre durava l’impuls que cargolava les fibres, amb les dues mans es regulava la quantitat de fibra que s’anava tornant fil perquè aquest fos homogeni. Quan el fus s’aturava s’hi enrotllava el tros de fil acabat de fer. En tenir el fus ple es tenia una fusada. Les fusades es tornaven a filar de dues en dues amb un fus més gran (fus de torcir), fent el fil doble i molt més resistent. Aquesta operació rebia el nom de torcir. Les flassades de bigarro es feien amb fil on s’havia torcit una camada de llana blanca amb una altra de negra. L’aspi i la debanadora són estris que s’empraven per fer rams i cabdells de fil. El fil ordenat en forma de ram es podia rentar o tenyir i, si era cànem o lli, blanquejar dins els cossis amb lleixiu de cendra d’esclova d’ametlla. Fet el fil, es portava als teixidors. El de llana també es manobrava amb agulles per a fer des de calces a mantonets, jerseis, calcetins, mantetes... A vegades s’organitzaven filades en alguna casa. Es filava a favor de la casa o d’alguna causa, per exemple, durant la Guerra Civil se’n feren per enviar roba al front. Hi participaven dones, però, com que hi havia al·lotes, hi anaven jóvens que, mentre no festejaven, solien aclarir algun borrelló de llana. Durant el primer terç del segle XX, filar era ja només feina de iaies, però durant la Guerra i la postguerra aquesta activitat es reprengué massivament a causa de l’escassetat de roba; bàsicament només es filà llana. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments