figuera de pic

figuera de pic f
1. BOT [Opuntia ficus-indica, família de les cactàcies] Planta d’1 a 1,50 m d’alçada, originària d’Amèrica, molt estesa pel camp eivissenc i formenterer (en general, al costat de cada casa pagesa, hi ha un tancó anomenat de ses figueres de pic). Les branques —preses generalment com a fulles— tenen forma de pala, es col·loquen unes sobre altres seguint diferents inclinacions i s’uneixen per un coll estret. A les pales joves es poden veure les autèntiques fulles, molt petites i delicades, que aviat cauen i són substituïdes per espines. Les flors, de 6 a 7 cm, surten el juny a la part superior del fruit, quan aquest ja s’ha iniciat. Els pètals, en general de color groc, en caure deixen una cicatriu a dalt del fruit en forma de disc, que a les Pitiüses s’anomena tap de la figa de pic. Els fruits es localitzen especialment al marge de les pales, estan coberts d’espines, interiorment són de color groc o rogenc i tenen nombroses llavors. Es cullen les primeres hores del matí, quan l’aire està encalmat i així no volen les espines que cobreixen les pales; a més, la fruita collida en aquestes hores és més fresca. Per consumir-los, s’han d’espellar, després d’haver-los ben rentat llençant-los aigua amb força, tasca que abans es feia al raig de la sénia. CULT POP
2. El tancó de les figueres de pic ha servit tradicionalment per abocar-hi les deixalles, com a excusat de la casa i com a joquer de les gallines. Les pales, tallades per la meitat, torrades i ben salades, s’empren per guarir els colps. Els taps de les figues de pic s’empraven antigament per guarir refredats i bronquitis: se’n tallaven uns quants i dins s’hi posava una o dues cullerades de sucre, es deixaven a la serena i, l’endemà, es bevia en dejú el suc que havien fet. Els pètals, assecats i en infusió, s’empraven per guarir el mal de panxa. [CGT/NTT]
3. Els al·lots, per jugar, feien carretons amb fulles de figuera de pic. N’hi havia de dos tipus: un consistia en una canya d’una braça de llarg, xapada i oberta d’un cap on es col·locava una roda retallada d’una fulla de figuera de pic; l’altre era un carro en miniatura, amb el calaix i les rodes fets de figuera de pic i la resta de peces (braços, eix...) així com els claus eren fets de branquetes. També els al·lots feien gàbies per posar les caderneres que agafaven parant lloses. La coberta i el sòl eren de fulla de figuera de pic i els xebrons d’escletes de canya.
4. Era costum d’alguns llocs fer capolades de figuera d’indi, una empallada, quan una al·lota s’havia rigut d’un jove que hi anava a festejar, la víctima, amb l’ajut d’algun amic, durant la matinada del diumenge feia un carrer des de la casa de l’al·lota o les proximitats, fins a l’església del poble, amb trossos de figuera de pic, palla, farratge i, si mentre ho feien tenien gana de fer del cos, també li ho afegien. L’al·lota, quan ho veia el diumenge al matí, encara es mudava més que de costum i es posava les prendes, si en tenia i cap a missa amb el cap ben alt.
5. Hi havia gent que posava bocins de fulla de figuera de pic dins el cossiet de la calç a l’hora d’emblanquinar, perquè així aquesta aferrava més. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments