estatge

estatge m
1. GEOL Unitat cronoestratigràfica fonamental definida per una sèrie d’estrats (unitat estratigràfica) perfectament reconeguts i estudiats en una localitat tipus, que s’han format en un interval de temps geològicament curt. La potència d’aquesta sèrie pot ser molt variable, des de 2-3 metres al retià (triàsic superior) fins a 250 m a l’aptià de la sèrie d’Albarca (cretaci inferior), tot i que la durada oscil·la en tots els casos entre tres i deu milions d’anys. La resta de les característiques litològiques i palentològiques entre uns i altres estatges és absolutament variable; en alguns casos la seua identitat i diferenciació resulta difícil mentre que altres vegades presenten uns límits ben clars i definits com a l’oxfordià (format per 25 m de calcàries noduloses blaves i falses bretxes vermelloses riques en ammonits) o el kimmeridgià (lloses de palm formades per calcàries blau fosques amb una potència d’uns 150 m). Es tracta de la unitat bàsica de treball en cronoestratigrafia i serveix per a tot el món. Es troben més d’una trentena d’estatges descrits a les illes a partir de l’anisià (triàsic mitjà) i això a pesar de les llacunes estratigràfiques del dogger (juràssic mitjà) i el paleogen que suposen un període de més de 60 milions d’anys sense registre sedimentari. [XGR]
2. DRET Paraula escassament emprada a les Pitiüses, però que s’ha usat per designar el dret d’habitació que l’hereu ha de concedir a les seues germanes mentre romanguin fadrines. Segons manifesta Josep Costa Ramon, la fórmula corrent emprada en el dret foral eivissenc sobre el dret d’habitació és la següent: les germanes del donatari, mentre siguin fadrines o es mantenguin en tal estat, tendran una habitació independent, amb porta i clau, amb tots els serveis de cuina, porxo, forn i pou o cisterna. A vegades també es fa constar el dret de poder menjar fruita fresca de la hisenda. Per contra, la titular del dret d’habitació únicament té les obligacions que es deriven de la convivència; generalment treballa en les feines de la finca i designa hereu de la seua llegítima el nebot predilecte, que acostuma a ser el seu fillol i també hereu. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments