esporgar

esporgar v tr AGR Acció consistent a modificar el desenvolupament natural de l’arbre, arbust o planta, mitjançant diferents tècniques i operacions, amb la intenció de donar-li una forma regular, dirigir el seu creixement, afavorir les condicions de floració i la producció de fruits, evitar l’envelliment prematur de l’arbre, permetre un aprofitament racional de l’espai, millorar les condicions de cultiu, aconseguir la regularitat de les collites any rere any, etc. La planta que es desenvolupa lliurement no ho fa sempre de manera adequada a les intencions del conreador. Només algunes espècies no han de ser podades, ja que quedarien malmeses definitivament, per exemple les coníferes. L’esporgada inclou un conjunt d’operacions entre les quals es troba el tall de branques, el doblegat de branques, les incisions a l’escorxa, etc. La tècnica emprada i les decisions preses per l’esporgador depenen del que es pretengui, de les espècies i varietats, de la forma de cultiu i conducció del vegetal, de les condicions agroclimàtiques, etc. Cal tenir present que el tall de part d’una branca sempre proporciona brulls més forts com més gran ha estat el tros tallat, i més dèbils com més llarga es poda la branca; no obstant això, com més parts s’eliminen, menor serà el desenvolupament global a partir dels talls fets i més força perd la planta. En general les branques més dretes fan circular la saba amb més força i facilitat i afavoreixen el creixement vegetatiu; les branques de desenvolupament més horitzontal retenen la saba i permeten una fructificació abundant. A l’hora de tallar cal observar l’orientació interior o exterior dels ulls que queden. Les eines utilitzades per esporgar són les tisores de podar, el xerrac, el ganivet, etc, perfectament esmolats. Cal fer un tall que no faci malbé la pell. Alguns pagesos posen pedres dalt de les branques perquè amb el pes siguin més horitzontals i fructifiquin més; a vegades es pengen pedres amb cordill de les branques verticals del cirerer. L’esporgada té lloc durant els mesos de repòs vegetatiu del vegetal, cosa que condiciona la brotada següent. Les pomàcies (pomera, perera, nesprer) i les drupàcies (melicotoner, ametller, cirerer, albercoquer) i la vinya, amb un clar període d’aturada del creixement, s’esporguen els mesos de tardor o hivern. És també possible fer una poda en verd a l’estiu, actuant quan la planta es troba en activitat, abans de la fructificació. Els primers anys de vida d’un arbre fruiter serveixen per formar l’estructura del vegetal; a continuació ja es fa una esporgada encaminada a la fructificació i, per tant, ha de ser realitzada per coneixedors de l’espècie vegetal de què es tracti. La parra també segueix aquest procés, primer de formació i després de producció, que té lloc en els brots crescuts damunt fusta d’un any. A les Pitiüses la poda de formació dels arbres ha canviat juntament amb els canvis estructurals agraris. Els grans arbres de secà (garrover, ametller, olivera, etc.) de soca alta i bones branques, a partir de 150 o 180 cm del terra, són adequats per a una explotació que combina arbres, cultius herbacis i pasturatge de rostolls, però dificulten les feines de recol·lecció. En aquestos casos l’eliminació de fustes seques i brulls del peu de la soca eren les podes principals. Els arbres de l’hort, si bé eren alts, podien tenir podes més regulars i dirigides cap a la fructificació; per exemple, l’aclariment dels cítrics, el doblegat o penjat de pedres del cirerer, el tall longitudinal a l’escorça del cirerer (per facilitar el creixement en gruix de l’arbre), etc. Les explotacions actuals, tendeixen a utilitzar arbres més petits i estils de conducció que permeten la mecanització del major nombre de tasques possible. Això fa més fàcil la recol·lecció i permet més gran densitat de cultiu, especialment en el cas de plantacions que es poden regar. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments