escat comú

escat comú m ICT [Squatina squatina, família dels esquatínids, ordre dels esquatiniformes, infraclasse dels selacis, classe dels elasmobranquis, superclasse dels gnatostomats i subfílum dels vertebrats] És un peix cartilaginós amb les aletes pectorals molt grosses i en forma d’ales; les ventrals són molt semblants però tenen els costats arrodonits. No presenten aleta anal i tenen dues petites aletes dorsals. L’eix de la cua és horitzontal. El cap és ample, separat de la resta del cos per un coll curt, amb la boca en posició terminal. Els ulls, localitzats a la cara superior del cap, són inferiors als espiracles que es troben un poc més enrere. El disc és ample, de colors arenosos, normalment amb moltes taques. Fan entre 40-150 cm, encara que existeixen cites d’exemplars de 240 cm. Són ovovivípars, tenen de nou a vint cries d’uns 20-30 cm. Les femelles maduren sexualment abans que els mascles. A la Mediterrània, el naixement té lloc entre els mesos de desembre i febrer. Són depredadors de peixos, especialment de peixos plans, i també d’alguns invertebrats. La seua pell és forta i resistent, antigament era utilitzada per fer empunyadures d’espases i fundes d’instruments. Són molt freqüents als fons arenosos, on se soterren durant el dia i de nit surten a buscar menjar. Trien aigües càlides i a la Mediterrània es troben a profunditats de 5 a 150 metres. S’inclouen a la llista vermella dels peixos de les Balears amb categoria d’espècie en perill crític. A la Reserva Marina des Freus s’ha prohibit la seua captura. [VPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments