enciam

enciam m BOT
1. Planta de la família de les compostes, de nom científic Lactuca sativa. Pareix procedir de varietats salvatges de Lactuca serriola, que són originàries del nord d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les actuals lletugues conreades són el producte d’hibridacions entre espècies diferents. Segons sembla els egipcis les cultivaven des de l’antiguitat (datades prop de l’any 4500 aC, apareixen pintures d’aquestes plantes en alguns monuments funeraris, encara que s’aprofitaven les llavors per fer oli i no les fulles), perses, grecs i romans. En les seues diverses formes és un vegetal d’ensalades per excel·lència. Es pot desenvolupar durant tot l’any: en funció de les varietats: hi ha cicles productius de tardor, hivern, primavera i estiu. La lletuga és una planta anual, que forma una roseta de fulles que dóna pas a una tija amb fulles i branques que pot fer dos metres d’alçada, on s’allotgen capítols florals grocs clars. Les fulles poden tenir forma redona, de llança o d’espàtula i les llavors són verdoses. Està dotada d’un sistema radicular profund i poc ramificat. Probablement fou introduïda a les Pitiüses pels romans, que conreaven varietats que necessitaven el lligat per reduir l’amargor de les fulles. Les fulles fermades quinze dies abans de la recol·lecció queden de color blanquinós per falta de llum. Botànicament es distingeixen quatre varietats de lletuga: L. sativa var. longifolia, com la varietat romana, L. sativa var. capitata, que inclou varietats que fan una roseta apretada de fulles, L. sativa var. intybacea, amb fulles separades i L. sativa var. augustana, que es cultiva a la Xina per les seues tiges. Existeix una varietat de lletuga de mata amb les fulles no apretades pròpia d’Eivissa anomenada lletuga eivissenca que pertany a la varietat botànica L. sativa var. longifolia. La lletuga eivissenca està registrada amb el nom Ibiza per una empresa de producció de llavor de sembra. Altres varietats cultivades tradicionalment a Eivissa són les següents: catalana arrissada, murtera, de tot l’any, verda, romana llarga verda, etc. Es multiplica per llavor (per això es deixen espigar algunes lletugues fins que completin el seu cicle productiu). Les llavors se sembren en un lloc protegit tapades per una lleugera capa de terra. Es transplanten al lloc definitiu passat com a mínim un mes, quan ja tenen cinc fulles. Els solcs han de ser de 50 cm i les plantes se separen 25 cm. Convé haver aportat fems al cultiu anterior o bé enterrar-los en els solcs si són molt fins. El sòl calcari s’adequa bé a aquest conreu. Les necessitats en nitrogen s’han de satisfer gradualment. També és freqüent utilitzar la lletuga per omplir buits de l’hort a qualsevol època de l’any. [CGV]
2. GASTRON Planta herbàcia, anual o vivaç, de la família de les compostes, de la qual es cultiven diverses varietats, de fulles grans, verdes i blanques, comestible, que compta amb un important principi calmant: la lactucina. Com a herba hortense que pot ser menjada, l’enciam o lletuga constitueix un aliment fresc i gustós que, des d’anys enrere, es cultiva a l’hort de les cases, aportant un important complement a la dieta domèstica. La seua presència a la cuina local dóna nom a l’ensalada o amanida, i així pot entendre’s a Eivissa i Formentera per enciam un plat fred a base de vegetals crus (lletuga o enciam, tomata, ceba, pebrera...), trempats amb oli, sal i vinagre, que pot menjar-se abans dels plats principals o durant la menjada com a acompanyament. [BGF]
3. CULT POP Variant de la cançó tradicional eivissenca que va lligant estrofes de distint contingut, sovent de caire humorístic. [MTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments