empelt

empelt m AGR
1. Nom que rep el resultat d’unir parts de dos vegetals diferents per combinar les propietats de tots dos. És una tècnica tradicional, que ha anat evolucionant i tecnificant-se enormement als laboratoris, on es poden practicar microempelts d’àpex amb bisturí, o empeltar plàntules acabades de germinar abans que tengui lloc el transplantament. A Eivissa i a Formentera es practica l’empelt d’arbres fruiters, parres i plantes ornamentals utilitzant les pràctiques clàssiques, que consisteixen a posar en contacte les escorxes de les dues plantes, on es troben els teixits conductors i de creixement del vegetal, deixant un ull de la varietat que interessa que broti. La part inferior del vegetal, que és la que té les arrels, és el peu, i la superior l’empelt. És fonamental que els ulls estiguin aturats en el moment en què s’empelta, i que no pateixin ni fred ni sequera; han de lligar-se amb corda, espart, etc. i, a vegades, es cobreixen amb argila, cera, tela, etc. No totes les espècies poden empeltar-se sobre qualsevol peu, cal que es tracti de la mateixa espècie o gènere, en els altres casos normalment es produeixen incompatibilitats i l’empelt acaba morint. Existeixen diferents tipus d’empelt. L’empelt de pua consisteix a unir una punta d’escorxa i fusta amb el peu. Es pot posar a un costat de la soca del peu; si són del mateix gruix es posen un damunt l’altre, es pot introduir la pua sota l’escorça del peu sense danyar la fusta o ficant la pua com una falca dins el peu tallat transversalment. S’utilitza per empeltar l’ametller, la parra, etc. L’empelt d’escudet es fa amb només un trosset d’escorça que té un ull i que està tallat en forma de fletxa, de quadrat, un canonet sencer de pell, etc. S’introdueix entre la pell i la fusta del peu i es lliga ben fort. S’utilitza en arbres fruiters, garrover, taronger, etc. El garrover s’empelta amb un escudet amb forma de punta i es fa un tall al peu amb forma de T, per Sant Joan o a final d’estiu i principi de tardor; en el cas dels cítrics s’extreu del patró un quadradet de les mateixes dimensions que l’empelt, al mes de maig, perquè coincideixi perfectament. L’empelt per escudet va seguit del coronat de l’arbre o de la branca. Tradicionalment l’empelt es fa damunt arbres d’1,5 a 3 cm de diàmetre de dos o tres anys, que es coronen entre 150 i 180 cm d’alçària, on es preveu que començaran a desenvolupar-se les branques. La parra pot empeltar-se més baixa i enterrada perquè el patró no broti gràcies a la llum solar. L’empelt és una tècnica delicada que ha de ser realitzada per gent amb traça i experiència a l’hora d’escollir el moment idoni i de fer els talls amb cura. Es fa necessari l’ús d’un ganivet molt ben esmolat i tisores d’esporgar, preferiblement que només s’utilitzin per empeltar, per assegurar unes fulles de tall perfectes. [CGV]2 empelt de bruixa Nom popular que rep una formació vegetal de tipus tumoral de creixement anormal induïda per paràsits, generalment fongs. L’empelt de bruixa més corrent a les Pitiüses es desenvolupa a les branques de pins bords (Pinus halepensis). En aquestos pins algunes branquetes surten més juntes una de l’altra i prenen en conjunt una forma esfèrica, en la qual les fulles es troben molt apinyades. També són freqüents els empelts de bruixa en els ginebres (Juniperus oxycedrus). [CGT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments