emparralar

emparralar v tr AGR Emparrar. Pràctica agrícola pròpia de la parra (Vitis vinifera) que és un tipus de liana o d’altres espècies vegetals que es conreen en forma de parra. Mitjançant la poda de formació es fa desenvolupar una soca llarga i alta, fins a uns dos metres d’alçada o més. A partir d’aquesta alçada es fa una conducció en horitzontal, i s’aplica una poda de fructificació normal, que constitueix un emparrat. L’emparrat necessita columnes, barres o llistons que suportin el pes de la parra i donin un aspecte d’enramada verda; la fusta més apreciada per fer-los és la savina, per la seua durabilitat. No obstant això, es veuen emparrats de pi, d’obra, de canya, de ferro, de fil de ferro, etc. La conducció en alt de la vinya suposa una pèrdua de rendiment i de graduació alcohòlica, perquè el nombre d’ulls serà generalment més elevat i disminueix la llum del sol que reben les fulles. La feina serà més gran i es dificulten les operacions de cavar, esporgar i llaurar. A Eivissa no es conrea una vinya per fer vi amb aquest sistema de conducció. Es troben emparrats de raïm de menjar a prop de cases, horts i eres, en nombre limitat de peus i amb varietats seleccionades per al consum com a fruita. L’emparrat és un sistema propi de zones molt assolellades, ja que no assegura una bona insolació de les fulles. També és freqüent fer emparrar una parra plantant-la al costat d’un arbre (savina, garrover, etc) perquè s’hi desenvolupi al damunt. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments